Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs.

Himne

Lux aetérna, lumen potens,
dies indefíciens,
debellátor atrae noctis,
reparátor lúminis,
destructórque tenebrárum,
illustrátor méntium:

Quo nascénte suscitámur,
quo vocánte súrgimus;
faciénte quo beati,
quo liquénte míseri;
quo a morte liberáti,
quo sumus perlúcidi;

Mortis quo victóres facti,
noctis atque saéculi;
ergo nobis, rex aetérnae,
lucem illam tríbue,
quae fuscátor nulla nocte,
solo gaudens lúmine.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor els havia tret de l'opressió.

Salm 77, 40-72

Ensenyaments de la història d'Israel

Tot això era un exemple per a nosaltres (1C 10, 6)

IV

Quantes rebel·lions allà al desert,
com l'apenaven en la solitud!
Posaven Déu a prova un cop i un altre,
entristien així el Sant d'Israel.

Oblidaven aquella mà
que els havia tret de l'opressió,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
i miracles a la plana de Tanis:
quan es convertiren en sang els seus canals,
i els seus recs, en aigua infecta;

envià tàvecs que els picaven
i granotes que infestaven el país;
abandonà les collites als insectes,
a les llagostes, tot el fruit del seu treball;

amb la pedregada els matà les vinyes,
i els sicòmors amb la calamarsa;
moria el bestiar, víctima de la pedra,
i els seus ramats, víctimes dels llamps.

Desencadenà després el seu rigor
d'indignació, de càstig i de desgràcies,
tot un estol d'àngels malèfics;

donà lliure curs a la severitat,
deixant que la mort els assaltés
i la pesta els consumís.

Prengué tots els primogènits d'Egipte,
flor de les famílies al país de Cam.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor els havia tret de l'opressió.
Antífona 2El Senyor els introduí a la seva muntanya sagrada.

V

Tragué fora com un ramat el seu poble,
i els guià com ovelles pel desert.
Els conduí segurs. ¿Qui els podia fer por?
La mar va sepultar els seus enemics.

Els introduí al seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí.
Davant d'ells expulsà els pobles nadius,
els distribuí a la sort l'heretat,
instal·lant a casa seva les tribus d'Israel.

Però posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
l'abandonaren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;
l'irritaven als santuaris,
l'engelosien amb els seus ídols.

Déu s'indignà quan ho veié,
i repudià el poble d'Israel;
abandonà el temple de Siló,
el tabernacle del santuari d’Adam,
i deixà l'arca de la seva glòria
captiva en mans de l'enemic.

Indignat contra la seva heretat,
abandonà el poble a mercè de l'espasa;
el foc consumí tanta joventut
que ja no se sentien cants de núvia;
els sacerdots moriren a la guerra,
sense que les viudes en poguessin fer dol.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor els introduí a la seva muntanya sagrada.
Antífona 3 Preferí la tribu de Judà i elegí David, el seu servent, perquè pasturés la seva heretat, la casa d'Israel.

VI

Però el Senyor es desvetllà
com si s'hagués adormit,
com un guerrer que es retorna d’un excés de vi;
estigmatitzà els enemics amb un mal,
que en portaren per sempre la vergonya.
Llavors deixà de banda la casa de Josep,
desestimà la tribu d'Efraïm;
preferí la tribu de Judà,
la muntanya de Sió, que ell tant estima;
es construí un santuari ferm com el cel,
ferm com la terra sobre els seus fonaments.

Elegí David, el seu servent,
que vivia entre pletes i ramades,
el prengué per pasturar el seu poble,
la seva heretat, la casa d'Israel;
ell els pasturava amb cor irreprensible,
els guiava amb la prudència de la seva mà.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Preferí la tribu de Judà i elegí David, el seu servent, perquè pasturés la seva heretat, la casa d'Israel.

Vers

V. No ens cansem de pregar i demanar a Déu.

R. Que conegueu plenament el que ell vol de vosaltres.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Ezequiel 18, 1-13. 20-32

Cadascú és responsable dels seus actes

El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué:
«¿Com és que en el país d'Israel aneu dient aquest proverbi: “Els pares van menjar raïms agres, i ho paguen les dents dels fills"? Juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor, que a Israel no dirà mai més ningú aquest proverbi. La vida de tothom és meva, tant la dels pares com la dels fills. Aquell qui peca morirà, però ningú més.

L'home just compleix els seus deures i obra bé, no menja víctimes ofertes en els santuaris de les muntanyes, ni aixeca els ulls per pregar als ídols que adora el poble d'Israel, no deshonra la dona d'un altre, ni s'uneix a la seva els dies que prohibeix la Llei; no oprimeix ningú, no es queda les penyores dels deutors ni s'apodera dels béns dels altres. Parteix el seu pa amb el qui passa fam i dóna vestit al qui no en té, no presta amb usura ni cobra interessos, no pren part en la maldat i dóna sentència justa als qui estan en litigi, segueix sempre, els meus decrets, observa els meus preceptes i els compleix fidelment. Aquest home, just de debò, segur que viurà, diu l'oracle del Senyor.

Però si té un fill violent i sanguinari, o que comet alguna d'aquelles culpes, i no es comporta com ell, sinó que menja víctimes ofertes als santuaris de les muntanyes, i que deshonra la dona d'un altre, escanya els pobres, roba, es queda les penyores dels deutors, aixeca els ulls per pregar els ídols, cosa abominable, és usurer i cobra interessos, el fill no viurà pas: morirà perquè ha comès aquelles coses detestables i serà responsable de la seva pròpia mort. És ell personalment qui ha de morir; no el fill en comptes del pare o el pare en comptes del fill, sinó cadascú pel seu pecat personal. L'home just serà considerat just; l'home dolent, dolent.

Però si el pecador es converteix, si no torna més a pecar, guarda els meus preceptes i obra amb justícia i bondat, viurà i se salvarà de la mort. No li tindré en compte cap de les seves faltes, sinó el bé que ha fet, i viurà. ¿Us penseu que jo desitjo la mort del pecador? Diu l'oracle del Senyor: El meu desig és que abandoni els mals camins i visqui.

Però si el just deixa d'obrar el bé i comet el mal i les accions detestables que comet un pecador, ¿us penseu que viurà? No li tindré pas en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que ha comès.

Però vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor. Poble d'Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d'obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort. I diu el poble d'Israel: No està bé això que fa el Senyor! ¿Com? Dius que no està bé això que jo faig, poble d'Israel? El que no està bé és el que feu vosaltres.

Per això, poble d'Israel, sapigueu que jo judicaré cadascú segons el seu comportament, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos, no sigueu més infidels, si voleu que les vostres culpes no us facin caure. Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. No vulgueu morir, poble d'Israel! Jo no desitjo la mort de ningú, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos i salveu la vida.»


Responsori

R. No diran més: Els pares van menjar raïms agres i ho paguen les dents dels fills. * Cadascú morirà pel seu pecat personal.

V. Jo judicaré cadascú segons el seu comportament, no el fill en comptes del pare o el pare en comptes del fill. * Cadascú morirà pel seu pecat personal.

Lectura segona

Del sermó de sant Agustí, bisbe, sobre els pastors
(Sermó 46, 11-12 )

Fes ofici de consolador

Diu l'Escriptura: El Senyor repta aquells que estima. I tu et dius: «Potser seràs una excepció.» Si ets una excepció en el sofriment de la reprensió, restes igualment exceptuat del nombre dels fills estimats. Em preguntaràs: «¿O sigui que repta tots els fills?» Sí, els repta tots com si li fossin un fill únic. Aquell Fill únic, nascut de la substància del Pare, igual al Pare en la seva condició divina. La Paraula per la qual tot ha estat fet no tenia possibilitat de ser reptada. I per això es revestí de la nostra carn, per poder rebre la reprensió. Aleshores, el qui repta el seu Fill únic que no ha comès cap pecat, ¿deixarà de reptar els fills pecadors que ha adoptat? L'Apòstol diu que nosaltres hem estat cridats a l'adopció. Hem rebut l'adopció de fills perquè fóssim cohereus amb el Fill únic, perquè fóssim també herència d'ell: Demana-m'ho, i et donaré els pobles per herència. En els seus sofriments, se'ns proposà com a exemple.

Però, perquè el dèbil no flaquegi en les temptacions futures, cal evitar tant que l'enganyi una esperança falsa com que el terror el redueixi a la impotència. Digues-li: T'has posat en mans de tota mena de proves. Qui sap si comença a escórrer-se, a tremolar, a negar-se a caminar. Tens una altra frase: Confieu en Déu: ell no permetrà mai que sigueu temptats més del que podeu. Prometre i anunciar els sofriments futurs equival a reforçar el dèbil. I quan promets la misericòrdia de Déu a l'home massa espantat i aterrit, no en el sentit que no es veurà temptat, sinó en el sentit que Déu no permetrà que ell sigui temptat per damunt de les seves forces, això és com embenar les ferides.

Perquè n'hi ha que quan han escoltat que els vindran tribulacions, encara s'armen més i les desitgen com si els fossin beguda. Creuen que per a ells és poc la medicina repartida normalment entre els fidels, i cerquen la glòria del martiri. Però també n'hi ha d'altres que quan senten que en el temps futur els vindran inevitablement les temptacions que naturalment escometen l'home cristià, les quals no són sentides per ningú, tret dels qui volen ser veritablement cristians, claudiquen i s'enfonsen, plens del temor de la prova.

Tu ofereix el nodriment del consol, embena el que estava ferit, digues: «No tinguis por; aquell en qui has confiat no t'abandonarà enmig de la temptació. Confieu en Déu: ell no permetrà mai que sigueu temptats més del que podeu. Això que et dic, no m'ho he inventat; ho diu l'Apòstol, que afegeix: Vosaltres aneu demanant proves de si el qui parla en mi és Crist. Quan escoltes això, ho sents del mateix Crist, ho sents del mateix pastor que pastura Israel. Perquè li ha estat dit: Hem de beure els plors amb mesura. El mateix que diu l'Apòstol: No permetrà mai que sigueu temptat més del que podeu, ho diu el profeta: Amb mesura. L'única cosa que et cal fer és no abandonar el qui t'esmena i t'exhorta, el qui t'espanta i et conhorta, el qui et fereix i et guareix.»


Responsori

R. És per vós que morim cada dia, i ens tenen com anyells per matar. * Sortim fàcilment vencedors de tot amb l'ajut d'aquell que ens estima.

V. Ens heu fet com anyells per matar, ens heu escampat per les nacions. * Sortim fàcilment vencedors de tot amb l'ajut d'aquell que ens estima.

Oració


Déu omnipotent i etern, que sou la resplendor de la llum veritable i el dia que no s'acaba, us preguem, ara que torna l'hora matinal, que allunyada la nit del pecat, il·lumineu els nostres cors amb el fulgor de la vostra vinguda. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-