Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Celebrem el Senyor, aclamem-lo amb els nostres cants.

Himne

Ipsum nunc nobis tempus est
quo voce evangélica
ventúrus sponsus créditur,
regni caeléstis cónditor.

Occúrrunt sánctae vírgines
óbviam tunc advéntui,
gestántes claras lámpadas,
magno laetántes gáudio.

Stúltae vero quae remánent,
exstínctas habent lámpadas,
frustra pulsántes iánuam,
clausa iam regni régia.

Nunc vigilémus sóbrii
gestántes mentes spléndidas,
ut veniénti Dómino
digni currámus óbviam.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concínere. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Escolteu, Senyor, i allibereu-me.

Salm 30,

(2-17. 20-25)
Pregària confiada enmig de la prova

Pare, confio el meu alè a les vostres mans (Lc 23, 46)

I
En vós, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me vós que sou bo;
No trigueu, escolteu i allibereu-me,
sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.

Per a mi, sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me,
traieu-me del llaç que m'han parat,
vós que em defenseu.

Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m'heu rescatat.
No estimeu els qui veneren ídols de no-res,
però jo he confiat en el Senyor.

Amb quin goig enaltiré el vostre amor!
Vós heu mirat el meu sofriment,
heu emparat la meva vida en el perill
no m'heu deixat caure a les mans de l'enemic,
és ample el lloc on reposen els meus peus.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Escolteu, Senyor, i allibereu-me.
Antífona 2Deixeu veure, Senyor, al vostre servent la claror de la vostra mirada.

II

Compadiu-vos de mi, Senyor.
Mireu la meva desgràcia.
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor.

Decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.
Sóc la befa dels enemics,
burla dels veïns,
esglai dels coneguts.

Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer,
els seus cors s'han oblidat de mi com si fos mort,
em tenen com una eina que no és bona per a res.

Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats;
han fet consell contra mi
i han decidit la meva mort.

Però jo confio en vós, Senyor,
us dic: «Sou el meu Déu,
teniu el meu destí a les vostres mans.»
Deslliureu-me dels enemics que em persegueixen.

Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me per l'amor que em teniu.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Deixeu veure, Senyor, al vostre servent la claror de la vostra mirada.
Antífona 3 Beneït sigui el Senyor! És admirable l'amor que em manifesta.

III

Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.

Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües.

Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em manifesta
dins la ciutat emmurallada.
Jo que havia dit tan aviat:
«M'heu allunyat de la vostra presència.»
Ben cert, heu escoltat la meva súplica
quan implorava el vostre auxili.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense plànyer-los
els qui obren amb orgull.

Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Beneït sigui el Senyor! És admirable l'amor que em manifesta.

Vers

V. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me.

R. Perquè vós, Senyor, sou el Déu que em salveu.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del segon llibre de Samuel 15, 7-14. 24-30; 16, 5-13

Rebel·lió d'Absalom i fugida de David

En aquells dies, Absalom digué al rei David:
«Permet que me'n vagi a Hebron a complir una prometença: Quan jo, el teu servent, era a Guesur, al país d'Aram, vaig prometre que si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria a Hebron a adorar-lo.»
EI rei li digué:
«Ves-hi en pau.»

Absalom, doncs, va sortir cap Hebron. Des d'allí envià emissaris a totes les tribus d'Israel per donar al poble aquesta consigna:
«Així que sentireu el toc del corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!»

Absalom havia invitat amb ell dos-cents homes de Jerusalem que el van acompanyar sense sospitar res. Envià també a buscar Ahitófel, conseller de David, al seu poble de Guiló; ell estigué amb Absalom mentre oferia les seves víctimes. La conjuració reeixia, i anaven augmentant els partidaris d'Absalom. Un missatger portà a David la nova que el poble d'Israel s'havia passat a Absalom. David digué a tots els oficials i cortesans que eren amb ell a Jerusalem:
«Fugim, que si Absalom ens trobava a Jerusalem, no ens podríem escapar. No us entretingueu, no fos cas que ell anés més llest que nosaltres i ens aconseguís; a més de derrotar-nos, potser passaria la ciutat a fil d'espasa.»

Sadoc, amb tots els levites, portaren l'arca de l'aliança de Déu, i Abiatar oferia víctimes fins que tot el poble hagué acabat de sortir de Jerusalem. Aleshores el rei digué a Sadoc:
«Torna l'arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar perquè pugui reveure l'arca en el seu propi lloc; però si el Senyor ja no es complau en mi, que em tracti com li sembli bé.»

El rei afegí encara al sacerdot Sadoc:
«Tu pots veure moltes coses. Torna en pau a Jerusalem amb Abiatar, amb el teu fill Ahimaàs i Johatan, el fill d'Abiatar. Jo m'entretindré pel desert fins que vosaltres em digueu alguna cosa.»

Sadoc i Abiatar van tornar l'arca de Déu a Jerusalem i s'hi van quedar. David emprengué la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l'acompanyaven també es cobriren el cap i pujaven tot plorant. Quan David arribà a Bahurim, sortí un home d'un clan de la família de Saül, que es deia Semeí, fill de Guerà. Aquest home maleïa David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. L'exèrcit de David i tots els seus valents l'escortaven a dreta i a esquerra. Semeí cridava a David:
«Vés-te'n, vés-te'n, sanguinari i pervers. El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual has usurpat el tron i ara l'ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!»

Abisai, fill de Sarvià, digué al rei:
«¿Per què gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Deixa-m'hi anar, que li tallaré el cap.»
El rei li contestà:
«¿Per què voleu defensar-me, fills de Sarvià? Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. ¿Qui pot demanar-li: Per què ho fas?»
Després digué a Abisai i a tots els altres oficials:
«Si em vol la mort el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor, en veure la meva pena, convertirà en bé aquesta maledicció d'avui.»

I David, amb els seus homes, continuà el camí. Semeí avançava pel costat de la muntanya al mateix pas que ell i li cridava malediccions tot tirant-li rocs i terra.


Responsori

R. L'amic millor en qui jo confiava, * Un que menjava amb mi, compartint el meu pa, m'ha traït el primer.

V. Un de vosaltres em trairà. * Un que menjava amb mi, compartint el meu pa, m'ha traït el primer.

Lectura segona

De la carta de sant Climent primer, papa, als cristians de Corint
(Núms. 46, 2—47,4; 48)

Que cadascú cerqui el que és útil per a tothom, no el que ho és per a ell tot sol

Hi ha escrit : Ajunteu-vos als sants, perquè els qui s'hi ajuntin se santificaran. I una altra vegada, en un altre lloc : Amb l'home innocent, seràs innocent; amb l'honrat, seràs honrat; però amb el pervers, et pervertiràs. Ajuntem-nos, doncs, amb els fidels i amb els honrats, perquè ells són els elegits de Déu. ¿Per què hi ha entre vosaltres baralles i renyines, partits, escissions i guerres? ¿O és que no tenim un sol Déu, un sol Crist i un sol Esperit de gràcia que fou vessat damunt nostre? ¿No és única la nostra vocació en Crist? ¿Per què esgarrem i esqueixem els membres de Crist i ens rebel·lem contra el nostre propi cos i arribem a una insensatesa tal que oblidem que ens som mútuament membres?

Recordeu les paraules de Jesús Senyor nostre; va dir: Ai d'aquell home! Mes li valdria no haver nascut, que no pas escandalitzar un de sol dels meus elegits. Valdria més que el llancessin al mar amb una mola lligada al coll, abans que desencaminés un d'aquests petits. La vostra escissió n'ha pervertit molts, n'ha desanimats molts, en molts ha sembrat el dubte i ens ha entristit a tots. I tanmateix la vostra sedició és pertinaç.

Preneu en les vostres mans la carta de l'apòstol sant Pau. ¿Què us va escriure en el bell principi del seu evangeli? Divinament inspirat, us va escriure referint-se a ell mateix, a Cefas i a Apol·lo, perquè ja aleshores éreu amics de partits. Però aquelles parcialitats foren menys culpables que les d'ara, perquè en últim terme us decidíeu a favor d'Apòstols testificats per Déu i a favor d'un home que els Apòstols aprovaven.

Arrenquem-nos ben de pressa aquest escàndol i prostrem-nos davant del Senyor, supliquem-lo amb llàgrimes que ens sigui propici, que ens reconciliï amb ell mateix i que ens refaci en la conducta pura i sagrada de la nostra fraternitat. Aquí hi ha la porta de la justícia oberta a la vida, segons està escrit : Obriu-me les portes dels justos; entraré a donar gràcies al Senyor. Aquest és el portal del Senyor, els justos hi poden entrar. De portes obertes, n'hi ha moltes; però la porta de la justícia és la que s'obre en Crist. Feliços els que hi passin i adrecin llurs passos en santedat i justícia, complint-ho tot sense confusió. Aquest tindrà el carisma de fe, un altre tindrà el poder d'explicar els seus coneixements, un altre serà savi a discernir els discursos, un altre tindrà el do de la castedat. El fet és que en la mateixa mesura en què l'home es cregui més gran, li cal humiliar-se i cercar el que és útil per a tothom, no el que ho és per a ell tot sol.


Responsori

R. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots. M'he fet feble amb els febles. * M'he fet tot amb tots, per salvar-los a tots.

V. Jo era ulls per al cec i peus per al coix; era pare dels pobres. M'he fet feble amb els febles. * M'he fet tot amb tots, per salvar-los a tots.

Oració


Senyor, Déu totpoderós, que ens heu fet arribar al principi d'aquest dia, guardeu-nos avui de caure en el pecat i encamineu els nostres pensaments, paraules i obres segons la vostra voluntat. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-