Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Al·leluia, veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que pujà al cel, al·leluia.

Himne

Æterne Rex altissime,
redemptor et fidelium,
quo mors soluta deperit
datur triumphus gratiæ.

Scandis tribunal dexteræ,
Patris, tibique cœlitus
fertur potestas omnium,
quæ non erat humanitus.

Ut trina rerum machina,
cœlestium, terrestrium,
et inferorum condita,
flectat genu jam subdita.

Tremunt videntes Angeli
versam vicem mortalium:
culpat caro, purgat caro,
regnat caro Verbum Dei.

Tu, Christe, nostrum gaudium,
manens perenne præmium,
mundi regis qui fabricam,
mundana vincens gaudia.

Hinc te precantes quæsumus,
ignosce culpis omnibus,
et corda sursum subleva
ad te superna gratia.

Ut cum repente cœperis
clarere nube judicis,
pœnas repellas debitas,
reddas coronas perditas.

Iesu, tibi sit gloria,
qui scandis ad cælestia,
cum Patre, et almo Spiritu,
in sempiterna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Canteu al Senyor, lloeu el seu nom, deixeu pas al qui té els núvols per carrossa. Al·leluia

Salm 67

Entrada triomfal del Senyor

Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes (Ef 4, 8)

I

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és el Senyor;
celebreu davant d'ell el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.

Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,
tremolà la terra i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d'Israel.

Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Canteu al Senyor, lloeu el seu nom, deixeu pas al qui té els núvols per carrossa. Al·leluia
Antífona 2Pujà cel amunt i s'endugué un seguici de captius. Al·leluia

II

El Senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgers anuncien la victòria:
Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.

Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata,
i l'or refulgia a les seves plomes.»

Quan l'Omnipotent dispersà els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.

Muntanyes escarpades,
¿per què envegeu la muntanya
que Déu s'ha buscat per residir?
El Senyor hi habitarà per sempre més!

Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d'habitar-hi, Senyor, Déu.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s'obstinen en la seva maldat.

Diu el Senyor: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
la sang dels enemics tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Pujà cel amunt i s'endugué un seguici de captius. Al·leluia
Antífona 3 Veieren l'entrada, l'entrada del meu Déu i el meu Rei al lloc sagrat. Al·leluia

III

Veig venir, Déu meu, les processons;
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.

«En dies d'aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d'Israel.»

Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros,
els Vedells dels Pobles.
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.

Disperseu les nacions que volen la guerra.
Vindran els magnats de l'Egipte,
l'Etiòpia estendrà les mans a Déu.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa
pels cels més llunyans.

Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.

Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Déu sigui beneït!

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Veieren l'entrada, l'entrada del meu Déu i el meu Rei al lloc sagrat. Al·leluia

Vers

V. Tot jo m'he rejovenit, al·leluia.

R. Vull lloar Déu amb tot el cor, al·leluia.


Lectures


Lectura primera

De la carta de sant Pau als cristians d'Efes 4, 1-24

Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius, repartí dons als homes.» Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d'haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers.

És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud del Crist. Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a l'atzar del que pensa la gent, o per l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error. Més aviat mantinguem-nos en la veritat i en l'amor, i creixerem del tot en Crist, que és el cap. Per ell tot el cos està estretament unit i lligat, i, a través de les juntures, cada membre, en la mesura que li correspon exerceix la seva funció. Així, amb l'amor dels uns pels altres, tot el cos es va fent i va creixent.

Us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen, tenen l'enteniment ofuscat, el desconeixement i la duresa del cor els ha allunyat de la vida de Déu: han perdut el sentit recte i s'han tirat als vicis, a tota mena de brutícies i a l'afany de diners.

Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. ¿No us l'han predicat tal com és? ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida; els desigs que la sedueixen la porten a la seva pròpia destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.


Responsori

R. Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius, * Repartí dons als homes, al·leluia.

V. Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. * Repartí dons als homes, al·leluia.

Lectura segona

Dels sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó de Ascensione Domini)

Ningú no ha pujat mai al cel fora d'aquell que n'ha baixat

Avui nostre Senyor Jesucrist ha pujat al cel: que el nostre cor hi pugi amb ell.

Escoltem el que diu l'Apòstol: Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerquem allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Tal com ell va pujar i no se separà de nosaltres, així nosaltres ja estem amb ell allà dalt, tot i que en el nostre cos no ha estat encara acomplerta la promesa.

Crist ja està exalçat per damunt dels cels, però aquí a la terra sofreix els treballs que nosaltres, com a membres d'ell que som, també experimentem. D'això, va donar-ne testimoni més tard, quan va exclamar: Saule, Saule, ¿per què em persegueixes? I:Quan jo tenia fam em donareu menjar.

Aleshores, ¿per què nosaltres no patim aquí a la terra d'una manera tal que, per mitjà de la fe, de l’esperança i de la caritat que ens uneixen a Crist, no descansem ja amb ell en el cel? Crist és al cel, però també està amb nosaltres, i nosaltres, encara que visquem ara a la terra, ja estem amb ell. Crist està en nosaltres per la divinitat, el poder i l'amor; nosaltres no podem estar amb ell per la divinitat, però podem estar-hi per l'amor, l'amor a ell, naturalment.

Ell no va abandonar el cel quan des del cel va baixar a nosaltres, i no ens va abandonar a nosaltres quan va pujar de nou al cel. Que era al cel quan s'estava aquí, a la terra, ho palesa ell mateix quan diu: Ningú no ha pujat mai al cel fora d'aquell que n'ha baixat, el Fill de l’home, que és al cel.

Això fou dit de cara a la unitat, perquè Crist és el nostre cap i nosaltres el cos d'ell. I no podia dir-ho altre que ell, atès que nosaltres som una sola cosa amb ell, perquè ell és el Fill de l'home en favor nostre, i nosaltres fills de Déu gràcies a ell.

Per això l'Apòstol diu: El cos humà és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos; així també amb Crist. No va dir «així amb Crist», sinó «així també amb Crist». Volent dir que Crist el formen molts membres, però ell té un sol cos.

Va baixar del cel per misericòrdia, però no hi va pujar ja tot sol, perquè nosaltres pujarem amb ell per la gràcia. I així fou només Crist el qui va baixar i només Crist el qui en va pujar: no perquè la dignitat del cap es vegi confosa en el cos, sinó perquè la totalitat del cos no se separi del cap.


Responsori

R. Després de la passió, se'ls presentà viu, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu. * I s'enlairà davant d'ells i un núvol se I'endugué, i el perderen de vista, al·leluia.

V. Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: Espereu la promesa del Pare. * I s'enlairà davant d'ells i un núvol se I'endugué, i el perderen de vista, al·leluia.

Himne

Oració


Déu totpoderós, concediu-nos el do d'una alegria santa i el goig d'una fervent acció de gràcies, perquè l'Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació i a la glòria on ha arribat el cap, també el cos té esperança d'arribar-hi. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-