Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, el Rei que ha de venir.

Himne

Verbum supérnum pródiens,
a Patre lumen éxiens,
qui natus orbi súbvenis
cursu declívi témporis:

Illúmina nunc péctora
tuóque amóre cóncrema;
audíta per præcónia
sint pulsa tandem lúbrica.

Iudéxque cum post áderis
rimári facta péctoris,
reddens vicem pro ábditis
iustísque regnum pro bonis,

Non demum artémur malis
pro qualitáte críminis,
sed cum beátis cómpotes
simus perénnes cælites.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spiritu Paráclito,
in sempitérna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Els qui es fan petits com un infant són els més grans en el Regne del cel.

Salm 130

Abandó a les mans de Déu

Feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor (Mt 11, 29)

El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi;

jo em mantinc en pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
Tot esperant els vostres dons.
Israel, espera en el Senyor
ara i per tots els segles.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Els qui es fan petits com un infant són els més grans en el Regne del cel.
Antífona 2De bon cor, Déu meu, us he ofert totes les coses.

Salm 131

Les promeses de Déu a la casa de David

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare (Lc 1, 32)

I
Senyor, recordeu-vos de David
i de tot el seu zel,
del jurament que va fer al Senyor,
prometent al Poderós de Jacob:

«No entraré sota el sostre de casa,
no aniré al meu llit per descansar,
no deixaré que s'adormin els meus ulls,
que la son m'acluqui les parpelles,
fins haver trobat un lloc per al Senyor,
un casal per al Poderós de Jacob.»

Hem trobat l'arca a la plana de Jàar,
hem sabut que és al poble d'Efrata.
Entrem, doncs, a casa seva,
venerem l'escambell dels seus peus.

Alceu-vos, Senyor,
veniu al lloc on heu de quedar-vos
amb l'arca del vostre poder.
Que els sacerdots es vesteixin de festa
i esclatin els fidels en crits d'alegria.

Per amor de David, servent vostre,
no refuseu d'acollir el vostre Ungit.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 De bon cor, Déu meu, us he ofert totes les coses.
Antífona 3 El Senyor va jurar en ferm a David que li mantindria el regne per sempre.

II
El Senyor va jurar a David;
va jurar en ferm, no se'n desdirà:

«Al teu tron hi posaré un fill teu.
Si els teus fills guarden la meva aliança,
les prescripcions que jo et donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron.»

El Senyor s'estima la ciutat de Sió,
l'ha escollida per fer-hi estada:
«És aquí on vull quedar-me per sempre,
m'agrada, hi vull residir.

Li beneiré les provisions, i abundaran,
els seus pobres menjaran fins a saciar-se.
Vestiré de festa els seus sacerdots,
i els seus fidels esclataran en crits d'alegria.

Aquí faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els teus enemics,
però al front d'ell brillarà la meva diadema.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El Senyor va jurar en ferm a David que li mantindria el regne per sempre.

Vers

V. El Senyor anuncia les seves paraules als fills de Jacob.

R. Als fills d'Israel, els seus decrets i les seves decisions.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 21, 6-12

El sentinella anuncia la ruïna de Babilònia

El Senyor m'ha dit: «Vés, aposta un sentinella que digui tot el que ell albira. Cas de veure un cavaller o un carruatge o algú a cavall d'un ase o d'un camell, alerta, molt alerta!, i que ho avisi.»

Senyor, jo estic tot el dia a la talaia, tot el sant dia i tota la nit. Guaiteu: ve un carruatge. Repeteixen: «Babilònia ha caigut! Babilònia ha caigut! Els seus ídols jeuen per terra esmicolats.»

Poble meu, batut i triturat com a l'era: jo t'anuncio el que he sentit del Senyor de l'univers, Déu d'Israel.

Oracle contra Dumà. Algú m'està cridant des de Seir: «Sentinella, ¿què hi ha aquesta nit? ¿Què hi ha aquesta nit, sentinella?» I ell respon: «Ve el matí, i després la nit. Si voleu pregar, pregueu, i després torneu.»


Responsori

R. L'àngel cridà amb tota la força: Ha caigut Babilònia, la gran capital; després vaig sentir una veu que deia des del cel: * Sortiu d'allí, poble meu, i no us fareu solidaris de les seves culpes.

V. La muntanya dels seus pecats arriba al cel, i Déu té presents les seves injustícies. * Sortiu d'allí, poble meu, i no us fareu solidaris de les seves culpes.

Lectura segona

De les cartes de sant Francesc Xavier, prevere, a sant Ignasi
(De la Vita Francisci Xaverii)

Ai de mi si no evangelitzés!


Vaig adreçar-me als poblets dels neòfits, que no fa gaire anys van rebre els sagraments cristians. Els portuguesos, d'aquestes terres no en tenen cap cura perquè són ermes i molt pobres; això fa que els cristians nadius no tinguin sacerdots i que no sàpiguen cap altra cosa, tret del fet que són cristians. No hi ha ningú que els celebri cultes, que els ensenyi el credo, ni el parenostre ni l'avemaria ni els manaments de la Llei de Déu.

O sigui que, des que vaig arribar, no vaig parar: recorria els poblets, batejava els infants no batejats; vaig veure un gran nombre de criatures que no saben, com aquell qui diu, la diferència que hi ha entre la mà dreta i l'esquerra. Els nens no em deixaven ni resar el breviari ni menjar ni descansar una estona, fins que els havia ensenyat alguna oració; fou aleshores que vaig començar a entendre que d'ells és el Regne del cel.

Naturalment, hauria estat una impietat que jo els rebutgés una súplica tan piadosa. Començava per ensenyar-los la confessió de la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant; després els feia aprendre de memòria oracions com és ara el credo, el parenostre i l'avemaria. Vaig notar que eren molt intel·ligents; si hi hagués algú que els ensenyés els manaments cristians, estic segur que arribarien a ser uns cristians òptims.

En aquests països n'hi ha molts que no són cristians per la senzilla raó que no hi ha qui els converteixi. Em ve molt sovint a la pensa d'anar a les universitats d'Europa, i principalment a la de Paris, córrer pertot arreu i cridar d'una manera boja per despertar aquells que tenen més saviesa que caritat; jo els increparia amb aquestes paraules: «El vostre vici exclou del cel un gran nombre d'ànimes i les tira a l'infern.»

Tant de bo que aquells tals tinguessin aquí cura d'això: podrien passar comptes amb Déu dels talents de doctrina que d'ell han rebut.

Tant de bo que molts d'aquells, moguts per aquestes reflexions, es dediquessin a meditar les coses divines per escoltar què és el que en elles Déu els diu; rebutjarien les passions i les coses humanes i acceptarien la voluntat i els designis de Déu. Ben segur que exclamarien amb tota la seva ànima: «Senyor, aquí em teniu, ¿què haig de fer? Envieu-me allà on vulgueu, encara que sigui a l'Índia.»


Responsori

R. Hi ha molt a segar i pocs segadors; * Demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los.

V. Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus fins als límits més llunyans de la terra. * Demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los.

Oració


Oh Déu, vós heu volgut que molts pobles es convertissin a vós per la predicació de sant Francesc Xavier; feu que els cors dels vostres fidels creixin en el zel de propagar la fe i que arreu la vostra Església s'alegri amb una nombrosa fillada. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-