Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, el Rei que ha de venir.

Himne

Verbum supérnum pródiens,
a Patre lumen éxiens,
qui natus orbi súbvenis
cursu declívi témporis:

Illúmina nunc péctora
tuóque amóre cóncrema;
audíta per præcónia
sint pulsa tandem lúbrica.

Iudéxque cum post áderis
rimári facta péctoris,
reddens vicem pro ábditis
iustísque regnum pro bonis,

Non demum artémur malis
pro qualitáte críminis,
sed cum beátis cómpotes
simus perénnes cælites.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spiritu Paráclito,
in sempitérna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Encomana al Senyor els teus camins: deixa'l fer.

Salm 36

La sort dels homes bons i la dels dolents

Feliços els humils: són ells els qui posseiran la terra (Mt 5, 5)

I

No t'exasperi el goig dels dolents,
no envegis els qui obren malament.
S'assecaran ben aviat com l'herba,
es marciran com el verd dels prats.

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia:
i et donarà el que desitja el teu cor.

Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia.

Reposa en el Senyor i espera en ell,
no t'exasperi la prosperitat de l'intrigant,

Calma't, no t'irritis ni t'exasperis,
que faries mal només,
i els qui fan mal seran exclosos del país,
però el qui espera en el Senyor, el posseirà.

Dura tan poc l'injust!
Si mires al seu lloc, ja no l'hi trobes.
mentre que els humils posseiran el país,
respiraran la pau profundament.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Encomana al Senyor els teus camins: deixa'l fer.
Antífona 2Decanta't del mal i fes el bé; el Senyor sosté els justos.

II

El malvat intriga contra el just,
se'l mira amb odi i estreny les dents.
Però el Senyor se'n riu,
perquè veu com s'acosta la seva hora.
L'injust desembeina l'espasa i tiba l'arc,
per abatre els pobres i els humils.
Vol matar els qui van per bon camí,
però l'espasa se li clava al cor,
se li trenquen els arcs.

És millor ser just no tenint gaires béns,
que ser malvat en l'opulència;
el braç del malvat serà abatut,
el del just, el sostindrà el Senyor.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats,
posseiran eternament la seva herència;
recolliran en anys de secada,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.

Els malvats s'encaminen a la ruïna;
els enemics del Senyor
s'assecaran com la ufana de l'estepa,
s'esvairan com el fum.

L'injust ha de manllevar i no pot tornar;
el just, en canvi, presta generosament.
Els qui el Senyor beneeix posseiran el país;
els qui maleeix, en seran exclosos.

Els passos de l’home són do del Senyor,
que vetlla per ell i l'assegura pel camí;
si mai cau, no queda estès a terra,
perquè el Senyor li dóna la mà.

Des de jove fins avui, que ja sóc vell,
no he vist encara un just abandonat
ni que els seus fills anessin a captar;
el just dóna a mans plenes cada dia;
per beneir, tothom recorda el seu llinatge.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.

No quedarà rastre dels perversos,
s'extingirà la descendència dels malvats;
però els justos posseiran el país,
hi habitaran per sempre més.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Decanta't del mal i fes el bé; el Senyor sosté els justos.
Antífona 3 Confia en el Senyor, segueix els seus camins.

III

El just té sempre als llavis la saviesa,
i diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu
i camina amb pas segur.

El malvat espia el just
amb l'intent de portar-lo a la mort;
però el Senyor no l'abandona al seu poder
ni permet que els jutges el condemnin.

Confia, doncs, en el Senyor,
segueix els seus camins;
t'exaltarà donant-te possessió del país,
i en veuràs exclosos els malvats.

He vist un malvat que triomfava
i prosperava com un cedre frondós;
però, tornant a passar, ja no hi era;
l'he buscat, i no en quedava ni rastre.

Fixa't en els bons, mira bé els honrats:
l'home de pau té posteritat;
però els pecadors desapareixen
i moren sense descendents.

És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,
i els salva, perquè en ell es refugien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Confia en el Senyor, segueix els seus camins.

Vers

V. Una veu crida al desert: Obriu una ruta al Senyor.

R. Aplaneu el camí pel nostre Déu.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 24, 19—25, 5

El Regne de Déu. Acció de gràcies

Aquell dia, la terra s'esmicolarà, cruixirà, ballarà, es balancejarà com els embriacs, com una cabana sacsejada. El pes de les seves rebel·lions l'enfonsarà i no se n'aixecarà mai més.

Aquell dia, el Senyor passarà comptes amb els exèrcits del cel i, aquí a baix, amb els reis de la terra: menats al calabós, tancats a la presó, compareixeran a judici al cap de molts dies. La lluna i el sol s'enfosquiran de vergonya quan el Senyor dels exèrcits es presentarà a regnar sobre la muntanya de Sió, Jerusalem, refulgent de glòria davant el seu senat.

Senyor, vós sou el meu Déu. Us exalçaré, lloaré el vostre nom, perquè heu obrat meravelles: aquells plans llargament pensats, ferms i segurs. Heu enderrocat la ciutat, heu arrasat la fortalesa, heu esfondrat el castell dels insolents, que no serà reconstruït mai més.

Per això també un poble fort us glorifica, la capital dels bàrbars us té por, perquè fóreu el refugi on l'humil s'ha arrecerat, el refugi del pobre en l'infortuni, l'aixopluc en els aiguats, l'ombra en la calor. L'envestida dels tirans és com la pluja d'hivern, com el sol sobre la terra eixarreïda; però vós alleugeu la calor sota l'ombra d'un núvol i emmordasseu la boca del tirà que ara canta triomfalment.


Responsori

R. Senyor, vós sou el meu Déu; us exalçaré, lloaré el vostre nom, * Perquè heu obrat meravelles.

V. Fóreu el refugi on l'humil s'ha arrecerat, refugi del pobre en l'infortuni. * Perquè heu obrat meravelles.

Lectura segona

De les cartes de sant Ambrós, bisbe
(Carta 2, 1-2. 4-5.7)

Amb la gràcia de les teves paraules has d'amorosir el poble

Vas rebre l'ofici sacerdotal; ara seus a la popa de l'Església i governes la nau en contra de les onades. Aferra't al timó de la fe perquè els grans temporals d'aquest segle no puguin contorbar-te. El mar és vast, certament, i espaiós, però no el temis, perquè Déu mateix va fundar l'Església sobre el mar, va afermar-la sobre els rius.

És doncs molt explicable que, enmig de tots els mars del món, l'Església del Senyor hi romangui immòbil, edificada com està damunt de la roca apostòlica, i que perseveri amb el seu fonament ferm contra les escomeses del mar encruelit. Les ones la renten, no la sacsegen, i, encara que els elements d'aquest món resultin moltes vegades com crebantats pel gran estrèpit, ella té un port seguríssim per rebre els qui es troben en el tràngol, un port de salvació. L'Església, tanmateix, encara que fluctuï en el mar, corre entre els rius; i mira si no és en aquells rius dels quals ha estat dit: Els rius fan sentir el seu bramul. Són els rius d'aigua viva que neixen de l'interior del qui ha begut de Crist i ha participat de l'Esperit de Déu. Perquè aquests rius, quan redunden de gràcia espiritual, enlairen la seva veu.

Hi ha riu que corre entre els sants de l'Església com un torrent. Hi ha la força del riu que alegra l'ànima pacífica i tranquil·la. I el qui ha participat de la plenitud d'aquest riu, com sant Joan evangelista, sant Pere i sant Pau, alça la veu; i, tal com els Apòstols escamparen amb un pregó sonor la veu de la predicació evangèlica fins a tots els extrems de la terra, tu comença a predicar l'Evangeli de Jesús, el Senyor.

Rep de Crist, doncs, el que necessitis perquè surti la teva veu. Poua l'aigua de Crist, que és una aigua per la qual el Senyor és lloat. L'aigua, heu-la de molts llocs, d'aquells on plouen els núvols profètics.

Tothom qui recull l'aigua de les muntanyes i se l'emporta, o bé el qui l'agafa de les fonts, també ell humiteja amb rosada, com si fos un núvol. Omple, doncs, la gerra del teu pensament, perquè la teva terra s'humitegi i quedi regada per fonts familiars.

El qui llegeix molt i ho entén s'omple, i el qui està ple en rega d'altres, per tal com diu l'Escriptura: Quan els núvols són plens, reguen amb pluja la terra.

Que les teves prèdiques brollin abundosament, que siguin pures i lluminoses, perquè, per mitjà del raonament moral, posis a l'oïda de la gent la suavitat i, amb la gràcia de les teves paraules, amoroseixis el poble; així et seguirà de bon grat fins al lloc on el portis.

Que les teves converses siguin entenimentades, perquè Salomó diu: Les armes de la intel·ligència són els llavis del savi, i, en un altre lloc: Que els teus llavis estiguin lligats al bon sentit, és a dir, que la manifestació de les teves prèdiques sigui resplendent, que la intel·ligència hi brilli, que la teva conversa i el teu raonament no necessitin una asserció d'altres, sinó que el teu discurs es defensi per ell mateix amb les seves pròpies armes; que no se t'escapi cap paraula sense sentit i vanament.


Responsori

R. Proclama la paraula de l'Evangeli, insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent. * Reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència com un mestre que sap ensenyar.

V. ¿Qui podrà mai gloriar-se de ser com tu? Vas invitar reis a penedir-se. * Reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència com un mestre que sap ensenyar.

Oració


Oh Déu, vós heu fet del bisbe sant Ambrós un mestre de la fe catòlica i un exemple de fermesa apostòlica; susciteu en la vostra Església homes segons el vostre cor que la governin amb força i saviesa. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-