Menu
2021

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, que ens parla en l'Evangeli.

Himne

O vir beate, Apostolis
comes laborum dedite
adiutor atque muneris,
laudes precesque suscipe.

Christi per illos nuntios
exorta sunt lætissima
et veritatis sæcula
et pacis atque gaudii.

Assumptus et tu cælitus
ad tanta consors pondera,
compar nitescis gloria
potentiaque promines.

Tu, seminator luminis,
fac sole Christi vivido
virere ubique germina
cæli replenda ad horrea.

Simulque cum primoribus
summo astiturus Iudici,
da nostra solvi debita,
nos da foveri gratia.

Christo sit omnis gloria
cum Patre et almo Spiritu
quorum beati lumine,
simul fruemur gaudiis. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Salm 18 A

Lloança del Senyor, que ha creat l'univers

Ens visitarà un sol que ve del cel... per guiar els nostres passos per camins de pau. (Lc 1, 78. 79)

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra:
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt a un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Antífona 2Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.

Salm 63

Oració contra els enemics

Aquest salm pondera, més que cap altre, la passió del Senyor (S. Agustí)

Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d'aquests temibles enemics,
empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.

Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses,
tiren d'amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.

S'animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n'adonarà?»
Tramen maleses i s'ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
La seva pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d'ells.

Tota la gent se n'admira,
proclamen l'obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.

El just celebra l'obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se'n glorien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.
Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Salm 96


El Senyor és rei. La terra ho celebra,
i se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

Sió se n'alegra en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Vers

V. El poble s'alegrava de sentir els Apòstols.

R. I lloava la paraula del Senyor.


Lectures


Lectura primera

Del llibre dels Fets dels Apòstols 9, 27-31; 11, 19-26

L'Església confortada pel goig de l'Esperit Sant

En aquells dies, Bernabé prengué Saule pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.

L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.

Els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirena que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als pagans la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I com que la força del Senyor els afavoria, n'hi hagué molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Quan aquesta nova arribà a oïda de la comunitat de Jerusalem, hi enviaren Bernabé. Tan bon punt hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se n'alegrà, i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor, amb cor decidit. I molta gent fou guanyada per al Senyor.

Llavors Bernabé se n'anà a Tars a buscar Saule; el trobà i el dugué a Antioquia. Durant un any sencer visqueren amb aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.


Responsori

R. La paraula del Senyor s'anava escampant i difonent. * Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe.

V. Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant. * Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe.

Lectura segona

De les homilies de sant Gregori el Gran, papa, sobre els evangelis
(Llibre 1, homilia 17, 1-3 )

El Senyor segueix els seus predicadors

El Senyor i Salvador nostre, germans estimadíssims, ens avisa adés de paraula, adés d'obra. Perquè els seus fets mateixos són preceptes, ja que, quan el Salvador fa alguna cosa sense dir res, ens aclareix d'aquesta manera el que hem de fer. Per exemple, envia de dos en dos els deixebles a predicar, perquè el precepte de la caritat és doble: estimar Déu i estimar el proïsme.

El Senyor envia els deixebles de dos en dos a predicar, i amb això ens insinua tàcitament que aquell que no estima el proïsme no pot de cap manera adoptar l'ofici de predicador.

I està molt ben dit que els envià que s'avancessin cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Perquè el Senyor segueix els seus predicadors; la predicació s'anticipa, i el Senyor ve a l'estatge de la nostra ment quan les paraules d'exhortació han corregut davant d'ell i per elles el nostre enteniment acull la veritat. Per això el mateix Isaïes diu als predicadors: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. I el salmista: Deixeu pas al qui puja cap als núvols. Sí, el Senyor puja cap als núvols, perquè des d'aquell lloc on s'enfonsa en la passió va ressuscitar, i així manifesta més plenament la seva glòria. Puja també cap als núvols, perquè per mitjà de la resurrecció trepitjà la mort que havia sofert. Nosaltres, doncs, deixem pas al qui puja cap als núvols quan prediquem la seva glòria als vostres enteniments; després ell us vindrà personalment i us il·luminarà amb la presència del seu amor.

Però escolteu què diu quan ja ha enviat els predicadors: Hi ha molt a segar, i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Les messes són moltes i pocs els obrers. No ho podem dir sense una gran tristesa, perquè encara que hi ha homes que escolten les coses bones, manquen els qui les diguin. El món està ple de sacerdots, però en el camp de Déu és difícil trobar treballadors, perquè si bé vam rebre l'ofici sacerdotal, no acomplim els deures d'aquest ofici.

Mediteu, germans estimadíssims, mediteu això de l'Evangeli: Demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Pregueu per nosaltres, perquè tinguem la força suficient per treballar d'una manera digna de vosaltres. Que en l'exhortació la nostra llengua no es cansi d'exhortar, no fos cas que després d'haver acceptat l'ofici de la predicació el nostre silenci ens acusi davant del jutge just.


Responsori

R. Havent pogut informar-se minuciosament de tot des dels orígens, Lluc va escriure l'Evangeli en una narració seguida. * Perquè coneguéssim la solidesa de l'ensenyament que hem rebut.

V. Va parlar de tot el que Jesús va fer i ensenyar. * Perquè coneguéssim la solidesa de l'ensenyament que hem rebut.

Himne

Oració


Senyor, Déu nostre, vós que escollíreu sant Lluc evangelista, perquè amb la predicació i els seus escrits inspirats ens revelés el misteri del vostre amor als pobres; feu que els qui ens gloriem de ser cristians ens mantinguem units, com un sol cor i una sola ànima, i atraguem tots els pobles a descobrir la salvació que ve de vós. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-