Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: som el seu poble, el ramat que ell pastura, al·leluia.

Himne

Médiae noctis tempus est;
prophética vox ádmonet
dicámus laudes ut Deo
Patri semper ac Fílio,

Sancto quoque Spíritui:
perfécta enim Trínitas
uniúsque substántiae
laudánda nobis semper est.

Terrórem tempus hoc habet,
quo, cum vastátor ángelus
Aegýpto mortem íntulit,
delévit primogénita.

Haec iustus hora salus est,
quos tunc ibídem ángelus
ausus puníre non erat,
signum fórmidans sánguinis.

Aegýptus flebat fórtiter
tantórum diro fúnere;
solus gaudébat Israel
agni protéctus sánguine.

Nos verus Israel sumus:
laetémur in te, Dómine,
hostem spernéntes et malum,
Christi defénsi sánguine.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concinére. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?

Salm 23

Entrada del Senyor al santuari

Les portes del cel s'obriren a Crist quan hi fou endut amb seva humanitat (S. Ireneu)

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos,
ni jura per ganes d'enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, Déu de l'univers,
és aquest el rei de la glòria.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?
Antífona 2Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida, al·leluia.

Salm 65

Ofrena d'acció de gràcies

Sobre la resurrecció del Senyor i la conversió de tots els pobles (Hesiqui)

I

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les vostres obres!
En veure-us tan gran i poderós,
fins els enemics busquen el vostre favor.
Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.
Els seus ulls vigilen les nacions;
que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre,
com la plata, ens depuràveu al foc;
heu fet que caiguéssim al parany;

el feix que ens vau carregar era insuportable,
cavalcaven damunt nostre,
vam caure dins del foc i dins de l'aigua.
Però a la fi ens deixeu respirar.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida, al·leluia.
Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi, al·leluia.

II

Porto víctimes a casa vostra,
vinc a complir les prometences
que havien fet els meus llavis
a l'hora del perill.

Us ofereixo aquestes víctimes escollides,
puja davant vostre el fum dels moltons,
us sacrifico vedells i cabrits.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
no m'hauria escoltat el Senyor;
però ara Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de les meves súpliques.

Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi, al·leluia.

Vers

V. La paraula de Déu és viva i eficaç.

R. És més penetrant que una espasa de dos talls.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 6, 1-13

Vocació del profeta Isaïes

L'any que morí el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L'assistien, drets, uns serafins, que tenien cadascun sis ales: amb dues, es cobrien la cara, amb dues, el cos, i amb les altres dues volaven. I cridaven l'un a l'altre:
«Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria.»

Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l'edifici s'omplia de fum. Jo vaig dir:
«Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs, i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l'univers.»

Llavors un dels serafins volà cap a mi, duent amb uns molls una brasa que havia pres de l'altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué:
«Això t'ha tocat als llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.»

Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
«¿Qui enviaré? ¿Qui ens hi anirà?»
Jo vaig respondre:
«Aquí em teniu: envieu-m'hi.»

Ell afegí:
«Vés, digues a aquest poble: "Escolteu bé, però no entengueu res; obriu els ulls ben oberts, però no conegueu." Faràs insensible el cor d'aquest poble; es tornarà dur d'orella i es taparà els ulls, perquè no fos cas que, si amb els seus ulls hi veia, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertís i jo li retornés la salut.»

Vaig preguntar:
«¿Fins quan, Senyor?» Va respondre:
«Fins que tot quedi desert: els pobles, sense una ànima; les cases, buides; les terres, un ermot. Fins que el Senyor hagi escampat els homes i l'abandó s'apoderi del país. I la resta dels delmats serà encara cremada com l'alzina i el roure un cop tallada la soca. Però aquesta soca serà la llavor santa.»


Responsori

R. Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de venir; * Tota la terra és plena de la seva glòria.

V. Els serafins cridaven l'un a l'altre: Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers. * Tota la terra és plena de la seva glòria.

Lectura segona

De les homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'evangeli de sant Mateu
(Homilia 15, 6. 7 )

Sal de la terra i llum del món

Vosaltres sou la sal de la terra. «Aquesta paraula —diu Crist— us ha estat donada no únicament per a la vida vostra, sinó per a tot el món. I no us envio a dues ciutats, o a deu o a vint; tampoc no us envio a un sol poble, com vaig enviar en altres temps els profetes; us envio a la terra, al mar i a tot el món pèssimament disposat.» Perquè, quan Crist digué: Vosaltres sou la sal de la terra, mostrà que tota la nissaga humana ha perdut la salabror, que el pecat l'ha corrompuda. Aleshores ell exigeix als Apòstols principalment les virtuts que són més necessàries i útils quan s'ha de tenir cura de molta gent. Perquè el qui és suau, modest, misericordiós i just no es limita a cloure en ell mateix les bones obres, ans es preocupa també que aquelles fonts egrègies brollin àdhuc en utilitat dels altres. I encara: el net de cor, el pacífic, el qui és perseguit per causa de la veritat organitza la seva vida de manera que sigui profitosa a tothom.

«I —diu Crist— no us creieu que sou cridats a uns certamens qualssevol, ni que entre vosaltres es tracten coses sense importància : Vosaltres sou la sal de la terra ¿Doncs què? ¿És que els Apòstols van refer coses podrides? No, de cap manera; la mescla amb sal no refà cap podrimener. Els Apòstols no feren res d'això, sinó que, les coses ja abans renovades i lliurades a ells, netes ja de qualsevol fortor, ells les mesclaven amb sal i les guardaven en aquell estat nou en què les havien rebut del Senyor. Perquè fou obra del poder de Crist alliberar-nos de la fetor del pecat; en canvi, corresponia a la diligència i al treball dels Apòstols que no retornéssim a aquella fetor.

¿Vols veure com, de mica en mica, demostrà que els Apòstols són superiors als profetes? Crist va dir que els Apòstols eren mestres no només de Palestina, sinó del món sencer. «En conseqüència no us estranyeu —va dir-los— si deixo de banda els altres i parlo a vosaltres i us condueixo cap a riscs tan grans. Considereu com són de grans les ciutats, els pobles, les nacions on us he d'enviar com a mestres. Per això, vull no solament que vosaltres sigueu prudents, sinó que feu també que els altres ho siguin. Si no sou prudents, no podreu governar-vos ni vosaltres mateixos.

Ben cert: alguns obcecats poden tornar a la raó pel vostre ministeri; però, si us ofusqueu vosaltres mateixos, aleshores arrossegareu amb vosaltres mateixos els altres cap a la ruïna. De fet, us cal posar-hi més afany en el mateix grau en què siguin més importants els afers que us hagin estat confiats.» Per això va dir Crist: Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llançaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Per evitar que, en sentir aquelles paraules: Us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies, els deixebles s'espantessin i no volguessin avançar, va venir a dir-los, més o menys: «Si no esteu preparats per a aquestes coses, aleshores el fet que hàgiu estat escollits és inútil. Perquè les malediccions us vindran ineludiblement, però no us faran cap mal, al contrari, donaran testimoniatge de la vostra fermesa. Però, si us espanteu i desistiu de la vehemència que us escauria, us ocorreran coses pitjors, tothom parlarà malament de vosaltres i sereu menyspreats: això vol dir "ser trepitjat".»

Després passa a aquella altra comparança més excelsa: Vosaltres sou la llum del món. Torna a parlar del món, no d'una nació ni de vint ciutats, sinó de tot el món: llum intel·ligible, més excel·lent que els raigs del sol, igual que la sal espiritual. Primer sal, després llum, perquè comprenguis el guany que et pervé d'aquesta paraula enèrgica, el profit que et fa aquest ensenyament seriós. Perquè Crist t'estreny, no permet que t'afluixis, ans se t'emmena cap a la virtut i et dóna vigor per contemplar-la. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura. Amb aquestes paraules crida novament els deixebles a una vida santa, els ensenya de viure amb gran vigilància, perquè són el centre de totes les mirades i lluiten al bell mig de l'escena que és tot el món.


Responsori

R. Quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu la seva força * I sereu testimonis meus fins als límits més llunyans de la terra.

V. Ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. * I sereu testimonis meus fins als límits més llunyans de la terra.

Himne

Oració


Oh Déu, vós heu preparat béns invisibles per als qui us estimen; infoneu el vostre amor als nostres cors, perquè, estimant-vos en tot i per damunt de tot, aconseguim allò que vós ens prometeu, que és més que tot el que puguem desitjar. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-