Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels Apòstols.

Himne

Te nostra lætis laudibus,
Iacobe, tollunt cantica,
quem Christus arte ex retium
ad tanta vexit culmina.

Ipso vocante, concitus
cum fratre linguis omnia,
ipsius et fis nominis
verbique præco fervidus.

Testis potentis dexteræ
præclarus alta conspicis,
in monte celsam gloriam,
tristes in horto angustias.

Qui promptus exstas, poscitur
cum passionis poculum,
tu primus ex apostolis
pro Christi amore plecteris.

Iesu fidelis assecla
satorque lucis cælicæ,
mentes fide clarescere,
da spe foveri pectora.

Christi sequi da sedulos
præcepta nos in sæculo,
hymnos ut olim gloriæ
fundamus illi perpetim. Amen

Salmòdia

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Salm 18 A

Lloança del Senyor, que ha creat l'univers

Ens visitarà un sol que ve del cel... per guiar els nostres passos per camins de pau. (Lc 1, 78. 79)

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra:
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt a un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Antífona 2Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.

Salm 63

Oració contra els enemics

Aquest salm pondera, més que cap altre, la passió del Senyor (S. Agustí)

Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d'aquests temibles enemics,
empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.

Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses,
tiren d'amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.

S'animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n'adonarà?»
Tramen maleses i s'ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
La seva pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d'ells.

Tota la gent se n'admira,
proclamen l'obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.

El just celebra l'obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se'n glorien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.
Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Salm 96


El Senyor és rei. La terra ho celebra,
i se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

Sió se n'alegra en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Vers

V. Conten les gestes glorioses del Senyor.

R. El seu poder i els seus prodigis.


Lectures


Lectura primera

De la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint 1, 18—2, 5

Els apòstols prediquen la creu


Germans, els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però nosaltres, cridats a la salvació, hi veiem el poder de Déu. L'Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents.» ¿On són els savis? ¿On són els lletrats? ¿On són els qui discuteixen qüestions d'aquest món? L'obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món.

Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d'aquesta mena d'absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre el savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món són gent de classe baixa, gent de qui ningú no en fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant de Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè tal com diu l'Escriptura: «Si algú es gloria, s'haurà de gloriar en el Senyor.»

Germans, quan vaig venir a vosaltres, no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar a vosaltres feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava, no hi entraven paraules que s'imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.


Responsori

R. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?. * Ells respongueren: Sí que podem.

V. És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat. * Ells respongueren: Sí que podem.

Lectura segona

De les homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'evangeli de sant Mateu
(Homilia 65, 2-4)

Participants de la passió de Crist

Els fills de Zebedeu urgeixen Crist amb aquestes paraules: Maneu que ens asseguem l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra. ¿I què va respondre? Per demostrar-los que no li demanen res espiritual i que, si sabessin què vol dir això, mai no li ho haurien demanat, va exclamar: No sabeu què demaneu, és a dir: «No sabeu com és de gran, com d'admirable, com supera àdhuc les mateixes potestats angèliques.» I, a continuació, afegeix: ¿Podeu beure el calze que jo he de beure i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? És com si digués: «Vosaltres parleu amb mi d'honors i de corones, però jo us parlo de lluites i de suors. Aquest temps no és el dels premis, ni apareixerà ara la meva glòria, la vida present és de guerra, de risc i de morts.»

Considera com Crist de la manera d'interrogar n'extreu una exhortació. Perquè no va dir: «¿Podeu suportar la mort? ¿Podeu vessar la vostra sang?» ¿Què va dir? Va dir: ¿Podeu beure el calze? I després, per exhortar-los, afegí: Que jo he de beure; així, tenint Crist per company de sort, els dos deixebles hi estarien més dispostos. I tot això també ho anomena «baptisme», per demostrar que havia de ser una gran neteja del món. Ells, aleshores, respongueren: Sí que podem. El fervor de la seva ànima fa que prometin de seguida, però no sabien el que es deien; a més, esperaven atènyer el que havien demanat.

¿Què els va dir, doncs, Crist? És cert, vosaltres beureu el meu calze, i sereu batejats amb el baptisme amb què ¡o seré' batejat. Els va prometre grans béns, com és ara: «El martiri us dignificarà i patireu el que patiré jo, morireu també de mort violenta, i en això tindreu la mateixa sort que jo. Però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho he de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.» Quan va haver redreçat les seves ànimes i les va haver orientat a coses més altes, aleshores els féu superar la tristesa i esmenà la seva petició.

Quan els altres deu sentirem tot això, s'indignaren contra els dos germans. ¿T'adones de com eren imperfectes tots, tant els qui provaven de precedir els seus deu companys com aquests, plens d'enveja contra els altres dos? Però després d'això, com ja he dit, mostra-me'ls, i els veuràs ja buits de tots aquests afectes. Escolta com el mateix Joan, que ara s'ha atansat a Crist pel que ja hem vist, després cedeix sempre el primer lloc a Pere, en els Fets dels Apòstols, tant quan cal parlar com quan es tracta de fer miracles. Sant Jaume, tanmateix, va viure poc temps: és que ja al principi se l'enduia un gran ardor: va menysprear totes les coses humanes i ascendí a un cim tan inefable que fou mort immediatament.


Responsori

R. Aquest fou el primer que va assaonar l'Església amb la seva sang; * Ell, dut a Galícia, il·luminà tota la terra.

V. Estel lluminós d'Espanya, apòstol sant Jaume, intercediu per nosaltres. * Ell, dut a Galícia, il·luminà tota la terra.

Himne

Oració


Déu totpoderós i etern, que, amb la sang de sant Jaume consagràreu les primícies del martiri dels vostres Apòstols, enfortiu la vostra Església amb el seu testimoniatge i feu que, pel seu patrocini, ens mantinguem sempre fidels a Crist, que amb vós viu i regna.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-