Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Lloem el nostre Déu en la conversió de sant Pau, mestre de la gentilitat.

Himne

Pressi malorum pondere
te, Paule, adimus supplices,
qui certa largus desuper
dabit salutis pignora.

Nam tu beato concitus
divini amoris impetu,
quos insecutor oderas,
defensor inde amplecteris.

Amoris, eia, pristini
ne sis, precamur, immemor,
et nos supernae languidos
in spem reducas gratiae.

Te deprecante floreat
ignara damni caritas,
quam nulla turbent iurgia
nec ullus error sauciet.

O grata caelo victima,
te, lux amorque Gentium,
o Paule, clarum vindicem,
nos te patronum poscimus.

Laus Trinitati, cantica
sint sempiternae gloriae,
quae nos boni certaminis
tecum coronet praemiis. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 ¿Qui sou Senyor? Jo sóc Jesús, que tu persegueixes; et fas mal a tu mateix reguitnant contra l'esperó.

Salm 18 A

Lloança del Senyor, que ha creat l'univers

Ens visitarà un sol que ve del cel... per guiar els nostres passos per camins de pau. (Lc 1, 78. 79)

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra:
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt a un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 ¿Qui sou Senyor? Jo sóc Jesús, que tu persegueixes; et fas mal a tu mateix reguitnant contra l'esperó.
Antífona 2Vés, Ananies, pregunta per Saule, que està pregant. És el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d'Israel.

Salm 63

Oració contra els enemics

Aquest salm pondera, més que cap altre, la passió del Senyor (S. Agustí)

Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d'aquests temibles enemics,
empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.

Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses,
tiren d'amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.

S'animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n'adonarà?»
Tramen maleses i s'ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
La seva pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d'ells.

Tota la gent se n'admira,
proclamen l'obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.

El just celebra l'obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se'n glorien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Vés, Ananies, pregunta per Saule, que està pregant. És el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d'Israel.
Antífona 3 Pau començà a predicar Jesús a les sinagogues, afirmant que era el Messies.

Salm 96


El Senyor és rei. La terra ho celebra,
i se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

Sió se n'alegra en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Pau començà a predicar Jesús a les sinagogues, afirmant que era el Messies.

Vers

V. El Senyor és compassiu i benigne.

R. Lent per al càstig, fidel en l'amor.


Lectures


Lectura primera

De la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 1, 11-24

Déu em revelà el seu Fill, perquè, jo l'anunciés

Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l'he rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist. Ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i l'atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares.

Però Déu m'havia escollit des de les entranyes de la mare i m'havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l'anunciés als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i d'allà vaig tornar a Damasc. Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. Tot això que us escric és veritat. Us asseguro davant Déu que no menteixo.

Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment. Només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que havia intentat de fer desaparèixer. I en donaven glòria a Déu.


Responsori

R. La Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes; * No l'he rebuda de cap home: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist.

V. Tinc la veritat de Crist en mi, ja que us anunciàvem la Bona Nova de Déu. * No l'he rebuda de cap home: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist.

Lectura segona

De les homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe

(Homilia 2 de Laudibus sancti Pauli)

Pau ho aguantà tot per amor a Crist

Què és l'home, la gran noblesa de la nostra naturalesa, la gran capacitat de virtut que té aquest ésser viu, Pau ho demostra més que ningú. Cada dia pujava més amunt, cada dia s'alçava amb més ardor i lluitava amb una energia renovellada constantment contra els perills que l'assetjaven; significant tot això, deia: Oblido els avantatges que he deixat enrere i em llanço tot jo cap allò que tinc al davant. Quan veia que la mort ja li era imminent, invitava els altres a la comunicació i participació en aquest goig; deia: Me n'alegro i me'n felicito amb tots vosaltres; quan es veu exposat a perills i ultratges, torna a exultar, escriu als de Corint i els diu: Em complac en les febleses, en les ofenses i en les persecucions; quan afirmava que aquestes mateixes són les armes de la justícia, mostrava que d'aquí li venia el fruit màxim.

Així, doncs, quan es trobava enmig de les insídies dels enemics, de totes les escomeses d'ells se n'enduia, triomfant, victòries, i allà on es veia flagel·lat per assots, ultratjat per injúries i malediccions, se'n gloriejava com el qui celebra pompes triomfals, com el qui es guanya molts trofeus, i en donava gràcies a Déu, tot escrivint: Donem gràcies a Déu, que sempre triomfa en nosaltres. Cap a la vergonya i als insults que per predicar aguantava, hi corria amb més afany que no nosaltres envers els plaers i els honors, s'estimava més la mort que no pas nosaltres la vida, s'estimava més la pobresa que l'opulència, desitjava molt més la fatiga que no pas els altres el repòs després del treball. Només temia una cosa, només una l'espantava, que era ofendre Déu. No li feia por res més. I tampoc no tenia desig que no fos el de plaure sempre a Déu.

En ell hi havia una cosa que superava totes les altres: fruir de l'amor de Crist. Tot posseint-lo, es creia el més feliç dels homes, sense ell no volia participar ni en reialmes ni en dominis. Preferia ser l'últim però tenir l'amor de Crist, veure's àdhuc en el nombre dels castigats a no tenir el seu amor i comptar-se entre els homes més honorats i exalçats.

Per a ell era el suplici màxim, potser l'únic suplici, apartar-se de la caritat de Crist; tal cosa li era un infern, només això li era càstig, només això li era un suplici infinit i intolerable.

En canvi, fruir de la caritat de Crist li era vida, era el seu món, li era com ser un àngel, li era el present i li era el futur, li era regne i promesa, li semblava un bé indicible; fora de la caritat de Crist, tot li era indiferent i no li feia ni pena ni gràcia. Les coses que tenim en aquest món no li eren ni aspres ni suaus.

Menyspreava tot el que veiem, tal com menyspreem l'herba podrida. Els tirans en persona, la xusma que respira furor, no els tenia per res més que per mosquits insignificants.

Mort, turments i mil suplicis, tot això era per a ell un joc de criatures si podia sofrir quelcom per amor a Crist.


Responsori

R. Déu s'apiadà de mi perquè, quan encara no tenia fe, no sabia què feia. * La gràcia de nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l'amor en Jesucrist.

V. No mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. * La gràcia de nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l'amor en Jesucrist.

Himne

Oració


Oh Déu, vós que heu evangelitzat tot el món amb la predicació de l'apòstol sant Pau, feu que els qui celebrem la seva Conversió, imitant el seu exemple, siguem en el món testimonis de la vostra veritat. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-