Menu

Leccionari biennal

<< Tornar

Lectures

Lectura primera

(de la memòria)

De les cartes de sant Francesc Xavier, prevere, a sant Ignasi
(De la Vita Francisci Xaverii)

Ai de mi si no evangelitzés!


Vaig adreçar-me als poblets dels neòfits, que no fa gaire anys van rebre els sagraments cristians. Els portuguesos, d'aquestes terres no en tenen cap cura perquè són ermes i molt pobres; això fa que els cristians nadius no tinguin sacerdots i que no sàpiguen cap altra cosa, tret del fet que són cristians. No hi ha ningú que els celebri cultes, que els ensenyi el credo, ni el parenostre ni l'avemaria ni els manaments de la Llei de Déu.

O sigui que, des que vaig arribar, no vaig parar: recorria els poblets, batejava els infants no batejats; vaig veure un gran nombre de criatures que no saben, com aquell qui diu, la diferència que hi ha entre la mà dreta i l'esquerra. Els nens no em deixaven ni resar el breviari ni menjar ni descansar una estona, fins que els havia ensenyat alguna oració; fou aleshores que vaig començar a entendre que d'ells és el Regne del cel.

Naturalment, hauria estat una impietat que jo els rebutgés una súplica tan piadosa. Començava per ensenyar-los la confessió de la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant; després els feia aprendre de memòria oracions com és ara el credo, el parenostre i l'avemaria. Vaig notar que eren molt intel·ligents; si hi hagués algú que els ensenyés els manaments cristians, estic segur que arribarien a ser uns cristians òptims.

En aquests països n'hi ha molts que no són cristians per la senzilla raó que no hi ha qui els converteixi. Em ve molt sovint a la pensa d'anar a les universitats d'Europa, i principalment a la de Paris, córrer pertot arreu i cridar d'una manera boja per despertar aquells que tenen més saviesa que caritat; jo els increparia amb aquestes paraules: «El vostre vici exclou del cel un gran nombre d'ànimes i les tira a l'infern.»

Tant de bo que aquells tals tinguessin aquí cura d'això: podrien passar comptes amb Déu dels talents de doctrina que d'ell han rebut.

Tant de bo que molts d'aquells, moguts per aquestes reflexions, es dediquessin a meditar les coses divines per escoltar què és el que en elles Déu els diu; rebutjarien les passions i les coses humanes i acceptarien la voluntat i els designis de Déu. Ben segur que exclamarien amb tota la seva ànima: «Senyor, aquí em teniu, ¿què haig de fer? Envieu-me allà on vulgueu, encara que sigui a l'Índia.»


Responsori

Aquell dia, els egipcis reconeixeran el Senyor, * Li oferiran víctimes i altres presents.

Vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a la taula en el Regne de Déu. * Li oferiran víctimes i altres presents.

Lectura segona

(de la memòria)

De les cartes de sant Francesc Xavier, prevere, a sant Ignasi
(De la Vita Francisci Xaverii)

Ai de mi si no evangelitzés!


Vaig adreçar-me als poblets dels neòfits, que no fa gaire anys van rebre els sagraments cristians. Els portuguesos, d'aquestes terres no en tenen cap cura perquè són ermes i molt pobres; això fa que els cristians nadius no tinguin sacerdots i que no sàpiguen cap altra cosa, tret del fet que són cristians. No hi ha ningú que els celebri cultes, que els ensenyi el credo, ni el parenostre ni l'avemaria ni els manaments de la Llei de Déu.

O sigui que, des que vaig arribar, no vaig parar: recorria els poblets, batejava els infants no batejats; vaig veure un gran nombre de criatures que no saben, com aquell qui diu, la diferència que hi ha entre la mà dreta i l'esquerra. Els nens no em deixaven ni resar el breviari ni menjar ni descansar una estona, fins que els havia ensenyat alguna oració; fou aleshores que vaig començar a entendre que d'ells és el Regne del cel.

Naturalment, hauria estat una impietat que jo els rebutgés una súplica tan piadosa. Començava per ensenyar-los la confessió de la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant; després els feia aprendre de memòria oracions com és ara el credo, el parenostre i l'avemaria. Vaig notar que eren molt intel·ligents; si hi hagués algú que els ensenyés els manaments cristians, estic segur que arribarien a ser uns cristians òptims.

En aquests països n'hi ha molts que no són cristians per la senzilla raó que no hi ha qui els converteixi. Em ve molt sovint a la pensa d'anar a les universitats d'Europa, i principalment a la de Paris, córrer pertot arreu i cridar d'una manera boja per despertar aquells que tenen més saviesa que caritat; jo els increparia amb aquestes paraules: «El vostre vici exclou del cel un gran nombre d'ànimes i les tira a l'infern.»

Tant de bo que aquells tals tinguessin aquí cura d'això: podrien passar comptes amb Déu dels talents de doctrina que d'ell han rebut.

Tant de bo que molts d'aquells, moguts per aquestes reflexions, es dediquessin a meditar les coses divines per escoltar què és el que en elles Déu els diu; rebutjarien les passions i les coses humanes i acceptarien la voluntat i els designis de Déu. Ben segur que exclamarien amb tota la seva ànima: «Senyor, aquí em teniu, ¿què haig de fer? Envieu-me allà on vulgueu, encara que sigui a l'Índia.»


Responsori

Hi ha molt a segar i pocs segadors; * Demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los.

Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus fins als límits més llunyans de la terra. * Demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los.

Oració


Oh Déu, vós heu volgut que molts pobles es convertissin a vós per la predicació de sant Francesc Xavier; feu que els cors dels vostres fidels creixin en el zel de propagar la fe i que arreu la vostra Església s'alegri amb una nombrosa fillada. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-