HIMNARI
-
Rorate caeli
-
Traducció i comentari
Cel, deixa caure la rosada,
i que els núvols facin ploure el Just!
No desfogueu, Senyor, la vostra ira,
no recordeu més la iniquitat:
heus ací la ciutat dels Sants erma:
Sió ha estat feta un desert:
Jerusalem ha estat desolada:
la Casa de la teva santificació
i de la teva glòria,
on et van lloar els nostres pares.
Cel, deixa caure la rosada ...
Vàrem pecar, i hem estat fets
com immunds.
i caiguérem del tot com fulles:
i les nostres iniquitats
ens escamparen com el vent:
ens amagares la teva faç,
i ens vas llençar
a les mans de les nostres iniquitats.
Cel, deixa caure la rosada ...
Mira, Senyor, l’aflicció del teu poble,
i envia Aquell que ha de ser enviat:
Envia l’Anyell dominador de la terra.
de Petra del desert
a la muntanya de la filla de Sió:
Que ell arrenqui
el jou de la nostra captivitat
Cel, deixa caure la rosada ...
Consola’t, consola’t, poble meu!
Aviat vindrà la teva salvació:
per què et consumeixes d’aflicció?
per què et lliures al dolor?
Et salvaré, no tinguis por.
Jo sóc el teu Senyor, el teu Déu,
el Sant d’Israel, el teu Redemptor.
Cel, deixa caure la rosada ...
COMENTARI
L’himne Rorate Caeli és un dels himnes més bells que recull el cantoral gregorià i que expressa de manera intensa el sentit més profund de l’Advent: Els nostres pecats ens han exiliat lluny de la nostra pàtria i vivim en l’aflicció. Déu, la nostra esperança, envia des del cel el Salvador.
La tornada que es va repetint després de cada estrofa, és una cita quasi literal d’Isaïes (45,8) que, en el context de l’exili del poble d’Israel, expressa l’esperança d’un feliç retorn que ja s’albira proper: Rorate, caeli desuper, et nubes pluant iustitiam. L’anònim autor de l’himne ha canviat el terme abstracte iustitiam pel terme concret iustum, fent referència directa al Just per excel·lència que és Jesús.
La primera estrofa descriu la trista situació de Jerusalem, imatge de l’Església, Ierusalem desolata est, la vostra santa casa on els nostres pares us van lloar. Realitat que va unida a un prec inicial adreçat a Déu: no us enutgeu més amb nosaltres, Senyor! És a causa de les nostres infidelitats que ens heu amagat la vostra faç i hem estat arrossegats com fulles pels vents de les nostres iniquitats, reconeix la segona estrofa. De l’esclavatge, de l’exili no en podem sortir per nosaltres mateixos. És per això que a la tercera estrofa, l’autor aixeca la mirada a Déu amb una pregària: envieu l’Anyell dominador de la terra que arrenqui el jou de la nostra captivitat.
A la quarta estrofa és Déu que s’adreça al seu poble, a nosaltres, per consolar-nos: la salvació ja és a prop: “Jo el teu Senyor, jo mateix, seré el teu Redemptor”.
RORATE CAELI
Rorate caeli desuper,
Et nubes pluant justum.
Ne irascaris Domine,
Ne ultra memineris iniquitatis:
Ecce civitas Sancti facta est deserta:
Sion deserta facta est:
Jerusalem desolata est:
Domus sanctificationis tuae
Et gloriae tuae,
Ubi laudaverunt te patres nostri.
Rorate caeli desuper,
Et nubes pluant justum.
Peccavimus, et facti sumus
Tamquam immundus nos,
Et cecidimus quasi folium universi:
Et iniquitates nostrae
Quasi ventus abstulerunt nos:
Abscondisti faciem tuam a nobis,
Et allisisti nos
In manu iniquitatis nostrae.
Rorate caeli desuper,
Et nubes pluant justum.
Vide Domine afflictionem populi tui,
Et mitte quem missurus es:
Emitte Agnum dominatorem terrae,
De Petra deserti
Ad montem filiae Sion:
Ut auferat ipse
Jugum captivitatis nostrae.
Rorate caeli desuper,
Et nubes pluant justum.
Consolamini, consolamini, popule meus:
Cito veniet salus tua:
Quare maerore consumeris,
Quia innovavit te dolor?
Salvabo te, noli timere,
Ego enim sum Dominus Deus tuus,
Sanctus Israel, Redemptor tuus.
Rorate caeli desuper,
Et nubes pluant justum.
-
Traducció i comentari