HIMNARI

COMENTARI

L’himne Rorate Caeli és un dels himnes més bells que recull el cantoral gregorià i que expressa de manera intensa el sentit més profund de l’Advent: Els nostres pecats ens han exiliat lluny de la nostra pàtria i vivim en l’aflicció. Déu, la nostra esperança, envia des del cel el Salvador.

La tornada que es va repetint després de cada estrofa, és una cita quasi literal d’Isaïes (45,8) que, en el context de l’exili del poble d’Israel, expressa l’esperança d’un feliç retorn que ja s’albira proper: Rorate, caeli desuper, et nubes pluant iustitiam. L’anònim autor de l’himne ha canviat el terme abstracte iustitiam pel terme concret iustum, fent referència directa al Just per excel·lència que és Jesús.

La primera estrofa descriu la trista situació de Jerusalem, imatge de l’Església, Ierusalem desolata est, la vostra santa casa on els nostres pares us van lloar. Realitat que va unida a un prec inicial adreçat a Déu: no us enutgeu més amb nosaltres, Senyor! És a causa de les nostres infidelitats que ens heu amagat la vostra faç i hem estat arrossegats com fulles pels vents de les nostres iniquitats, reconeix la segona estrofa. De l’esclavatge, de l’exili no en podem sortir per nosaltres mateixos. És per això que a la tercera estrofa, l’autor aixeca la mirada a Déu amb una pregària: envieu l’Anyell dominador de la terra que arrenqui el jou de la nostra captivitat.

A la quarta estrofa és Déu que s’adreça al seu poble, a nosaltres, per consolar-nos: la salvació ja és a prop: “Jo el teu Senyor, jo mateix, seré el teu Redemptor”.