Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs.

Himne

Lux aetérna, lumen potens,
dies indefíciens,
debellátor atrae noctis,
reparátor lúminis,
destructórque tenebrárum,
illustrátor méntium:

Quo nascénte suscitámur,
quo vocánte súrgimus;
faciénte quo beati,
quo liquénte míseri;
quo a morte liberáti,
quo sumus perlúcidi;

Mortis quo victóres facti,
noctis atque saéculi;
ergo nobis, rex aetérnae,
lucem illam tríbue,
quae fuscátor nulla nocte,
solo gaudens lúmine.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor convoca cel i terra al judici del seu poble.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callaré.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor convoca cel i terra al judici del seu poble.
Antífona 2Invoca'm en dies de perill, i jo et salvaré.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

¿Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.
¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Invoca'm en dies de perill, i jo et salvaré.
Antífona 3 El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calumnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.

Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria.

Vers

V. No ens cansem de pregar i demanar a Déu.

R. Que conegueu plenament el que ell vol de vosaltres.

Lectures

Lectura primera

L1/32/7

Del primer llibre dels Macabeus 3, 1-26

Judes Macabeu

Quan va morir Mataties, Judes, l'anomenat Macabeu, es posà al lloc del seu pare. Li feien costat tots els seus germans i tots els qui havien estat addictes al seu pare, i portaven la guerra per Israel amb cor alegre.

Estengué la fama del seu poble, es posà la cuirassa com un valent i se cenyí les armes; féu la guerra i defensà el campament amb l'espasa. En les seves gestes, era semblant a un lleó, com un lleó jove que rugeix per sortir de cacera. Perseguí els malvats i els cercava per totes bandes, com una flama consumí els qui torbaven el seu poble. Els malvats s'acovardien, de por que els feia, i tots els qui obraven el mal es trasbalsaren. D'aquesta manera, la salvació, portada per la seva mà, trobà camí lliure.

La seva actuació amarga més d'un rei, i omplí de joia Jacob amb les seves obres. El seu record és beneït eternament. Va resseguir les ciutats de Judà i fou la ruïna dels malvats que hi havia. D'aquesta manera, apartà d'Israel la ira. La seva anomenada s'estengué d'un cap a l'altre de la terra, i reuní els qui s'havien esgarriat.

Apol·loni va reunir molts pagans i un gran exèrcit de samaritans, per fer la guerra contra Israel. Judes, en saber-ho, li sortí al pas, el va vèncer i el va matar. Hi hagué moltes baixes, i els qui van quedar fugiren. Després es van apoderar del botí; Judes va prendre l'espasa d'Apol·loni, i sempre més va lluitar amb aquella espasa. Séron, el cap de l'exèrcit de Síria, sentint dir que Judes havia aplegat una colla d'homes, i que l'ajudava un grup de gent creient i d'homes de guerra, digué:
«Em guanyaré una bona anomenada i seré famós per tot el regne, si venço Judes i els seus, que no han fet cas del manament del rei».

Repetiren, doncs, l'atac; anava amb un exèrcit poderós de gent impiadosa, perquè l'ajudessin a venjar-se dels d'Israel. Quan van ser arran de la pujada de Bet-Horon, Judes li sortí a l'encontre només amb uns quants homes. En veure l'exèrcit que avançava contra ells, digueren a Judes:
«¿Com podrem lluitar, tan pocs com som, contra una multitud tan poderosa? Si ni ens aguantem, avui que no hem tastat res.»

Però Judes digué:
«Pot molt bé ser que molts quedin a mercè d'uns quants; al capdavall, per al cel tant se val molts com pocs per a donar la victòria. Perquè guanyar la guerra no ve del nombre de l'exèrcit; la força ve del cel. Tots aquests vénen carregats d'arrogància i de dolenteria, i ens volen fer desaparèixer amb les nostres dones i els nostres fills, per apoderar-se de les nostres despulles. Nosaltres, en canvi, lluitem per les nostres vides i per les nostres tradicions. Déu serà el qui els desfarà davant nostre; no us han de fer cap por.»

Acabat de dir això, es va llançar contra ells d'improvís, i Séron amb el seu exèrcit fou desfet davant d'ells. El van perseguir pels pendents de Bet-Horon, fins a la plana; els feren unes vuit-centes baixes; els restants fugiren cap al país dels filisteus. D'aquesta feta, Judes i els seus germans van començar a ser temuts, i el pànic s'apoderà de la gent del voltant. La seva anomenada arribà fins al rei i tothom parlava dels seus fets de guerra.


Responsori

R. Vénen carregats d'arrogància i de dolenteria, no us han de fer cap por. * Perquè guanyar la guerra no ve del nombre de l'exèrcit; la força ve del cel.

R. Nosaltres lluitem per les nostres vides i per les nostres tradicions. Déu serà el qui els desfarà davant nostre. * Perquè guanyar la guerra no ve del nombre de l'exèrcit; la força ve del cel.

Lectura segona

(de la memòria)

D'una carta escrita per Conrad de Marburg, director espiritual de santa Isabel
Al pontífex any 1232

Isabel conegué i estimà Crist en els pobres

Isabel començà aviat a distingir-se en les virtuts, perquè, igual com fou tota la vida consoladora dels pobres, aleshores començà a ser plenament reparadora dels famolencs quan ordenà que al costat d'una certa propietat seva fos construït un hospital, en el qual aplegà molts malalts i persones delicades. Distribuïa generosament el bé de la caritat a tots els qui li demanaven almoina, i no només allí, sinó també dins dels termes i fronteres de la jurisdicció del seu espòs. Va esgotar de tal manera les rendes de quatre principats del seu marit, que finalment féu vendre tots els vestits preciosos i totes les coses luxoses per donar els diners als pobres.

Tenia el costum de visitar diàriament dues vegades, al matí i al vespre, tots els seus malalts, i servia personalment els més repugnants, els donava el menjar, els feia el llit i, si calia, se'ls carregava a coll, i practicava en favor d'ells moltes altres obres caritatives; en tot això no va desplaure gens la voluntat del seu marit, de feliç recordança. Finalment, mort ja el seu espòs, ella mateixa, que volia sempre la perfecció suprema, em demanà entre llàgrimes que l'autoritzés a captar de porta en porta.

Un Divendres Sant, despullats ja els altars, posà les mans sobre l'altar d'una capella de la seva ciutat, en la qual havia establert Framenors, i en presència d'algunes persones renuncià a la seva voluntat pròpia, a totes les pompes del món, i a les coses que en l'Evangeli el Salvador ens mana rebutjar. Fet això, pensant que podia encara veure's destorbada pel tumult del segle i per la glòria mundana d'aquella terra en què havia viscut gloriosament durant la vida del seu marit, i tot i que jo m'hi oposava, em seguí a Marburg; allà, en un poblet, construí un hospital, hi aplegà malalts i persones delicades, i va fer asseure a la seva taula els més miserables i menyspreats.

Afirmo —i ho dic davant de Déu— que molt poques vegades he vist una dona que, a més a més d'aquestes obres actives, fos més contemplativa, ja que alguns religiosos i algunes religioses van veure sovint, quan ella retornava d'amagat de fer oració, que el seu rostre fulgia meravellosament, i que dels ulls li sortien com uns raigs de sol.

Jo vaig oir la seva última confessió abans de morir, i quan li vaig preguntar què calia fer del parament de la seva casa i de les propietats, em va respondre que totes aquelles coses que semblaven ser d'ella eren en realitat dels pobres, i em va pregar que els ho repartís tot, tret d'una túnica de poc preu, que havia dut i amb la qual va voler que l'enterressin. Després d'això va rebre el Cos del Senyor, i fins al capvespre parlà moltes vegades de les coses més profitoses que havia escoltat en predicacions. Aleshores va encomanar devotíssimament a Déu tots els qui l'assistien i morí com si s'hagués adormit plàcidament.


Responsori

R. Has estat valenta, se sentia segur el teu cor, perquè estimaves castament. * Sigues beneïda per sempre.

R. Les teves oracions i almoines han pujat davant Déu i les té presents. * Sigues beneïda per sempre.

Oració


Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d'Hongria de reconèixer i de venerar Crist en els indigents, doneu-nos, per la seva intercessió, que puguem servir els pobres i els afligits amb una caritat incansable. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-