Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Himne

Primo diérum ómnium,
quo mundus exstat cónditus
vel quo resúrgens cónditor
nos, morte victa, líberat.

Pulsis procul torpóribus,
surgámus omnes ócius,
et nocte quaerámus pium,
sicut Prophétam nóvimus.

Nostras preces ut áudiat
suámque dextram pórrigat,
et hic piátos sórdibus
reddat polórum sédibus,

Ut quique sacratíssimo
huius diéi témpore
horis quiétis psállimus,
donis beátis múneret.

Deo Patri sit glória
Eiúsque soli Fílio
Cum Spírito Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor

Salm 1

El camí del just, i el de l'injust

Feliços els qui han baixat a l'aigua del baptisme amb l’esperança posada en l’arbre de la creu (Anònim s. II)

Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
Els culpables no resistiran al judici,
cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor
Antífona 2El Senyor m'ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió.

Salm 2

El Messies, rei victoriós

Realment han conspirat contra el vostre sant servent Jesús, Messies vostre (Fets, 4, 27)

Per què aquest avalot de les nacions,
aquest complot inútil de pobles?

Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies:
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

Però se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.

«Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»

Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
Els governaràs amb ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolant a fer-li homenatge,
no fos que el vostre intent acabi en la desfeta
si de sobte s'inflamava la seva ira.
Feliços els qui en ell es refugien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor m'ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió.
Antífona 3 Vós sou, Senyor, l'escut que em protegeix, vós sou la meva glòria.

Salm 3

El Senyor és l'escut que em protegeix

Jesucrist reposà i s'adormí, i va ressuscitar, perquè el Pare el sostenia (S. Ireneu)

Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
Als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.

Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu als meus contraris,
I feu saltar les dents dels culpables.

La salvació ve del Senyor.
Beneïu el vostre poble.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Vós sou, Senyor, l'escut que em protegeix, vós sou la meva glòria.

Vers

V. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa.

R. Instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 6, 1-13

Vocació del profeta Isaïes

L'any que morí el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron elevat i excels, amb els plecs del seu mantell que omplien el santuari. Uns serafins que estaven davant d'ell tenien cadascun sis ales; dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. I es cridaven l'un a l'altre aquestes paraules:
«Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, és la seva glòria que omple tota la terra».

Aleshores els muntants de les llindes oscil·laren per la veu del qui cridava, i el temple s'omplí de fum. I vaig dir:
«Ai de mi, perquè he de callar, perquè sóc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs; perquè els meus ulls han vist el Rei, el Senyor de l'univers!»

Aleshores volà cap a mi un dels serafins, tenint a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de sobre l'altar. Em tocà la boca i digué:
«Quan això toca els teus llavis, la teva culpa es esborrada i el teu pecat queda expiat».

Llavors vaig sentir la veu del Senyor que deia:
«¿Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?»

Jo vaig dir:
«Aquí em teniu, envieu-m'hi a mi!»

Digué:
«Ves, digues a aquest poble: "Escolteu bé, però sense entendre: mireu bé, però sense conèixer". Fes insensible el cor d'aquest poble, torna'l dur d'orella i tapa-li els ulls, perquè no hi vegi amb els ulls, no hi senti amb les orelles, que el seu cor no comprengui, que no es converteixi i es curi!»

I vaig dir:
«¿Fins quan, Senyor?»

Respongué:
«Fins que estigui tot desert: les ciutats, sense habitants, les cases, sense cap home, les terres, fetes un erm; fins que el Senyor hagi portat lluny els homes i quedi un gran buit al país! I, si encara en subsistís un entre deu, tornaria a ser perquè el brostegin, com l'alzina i com el terebint que, quan els tallen, hi queda la soca. La seva soca es una llavor santa.»


Responsori

R. Sant, Sant, Sant és el Senyor, el Déu Totpoderós, el qui era, el qui es i el qui ve. * La seva glòria omple tota la terra.

V. Uns serafins es cridaven l'un a l'altre: Sant, Sant, Sant és el Senyor de l'univers. * La seva glòria omple tota la terra.

Lectura segona

De les Homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe
(Homilia 6 sobre el Serafí, 3)

L'altar celestial, figura de l'altar eclesial

I es cridaven l'un a l'altre aquestes paraules: Sant, sant, sant! ¿Heu reconegut aquesta veu? ¿És la nostra veu o la veu dels serafins? És la nostra i la dels serafins alhora per la gràcia de Crist, que va destruir el mur de separació i va pacificar totes les coses, tant les del cel com les de la terra, fent-ne una de sola.

Perquè, prèviament, aquest himne es cantava només al cel, però després que el Senyor es va dignar a venir a la terra, ens concedí, també a nosaltres, d'entonar aquest càntic. Per la qual cosa, quan aquest gran pontífex s'apropa a l'altar per celebrar el culte autèntic i per oferir el sacrifici incruent, no es limita simplement a convidar-nos a fer aquesta aclamació fastuosa, sinó que, després d'anomenar els querubins i els serafins, ens exhorta tots a unir-nos amb ells, per elevar-la a una sola i grandiosa veu; i, mentre ens convida a unir-nos amb aquells qui, juntament amb nosaltres, animen els cors, aparta el nostre esperit de les coses terrenals, incitant-nos, a cadascun de nosaltres, amb aquestes paraules o unes altres de semblants: Canta a cor amb els serafins, estigues dret al seu costat, estén les ales i vola, amb ells, entorn del tron reial.

En realitat, ¿et sembla estrany d'estar dret al costat dels serafins, quan Déu t'ha concedit de tractar amb familiaritat allò que els mateixos serafins no s'atreveixen a tocar? I volà cap a mi un dels serafins —diu—, tenint a la mà una brasa que havia pres amb els molls de sobre l'altar. Aquell altar és figura i imatge d'aquest altar; aquell foc ho és del foc espiritual. Ara bé, el serafí no gosa agafar la brasa o el foc amb la mà, sinó amb uns molls, en canvi, tu l'agafes amb la mà. Sens dubte, si consideres la dignitat de les coses proposades, veuràs que són molt més nobles que el mateix contacte del Serafí, i, si esguardes la benignitat del Senyor, veuràs que ell no s'avergonyeix de rebaixar-se fins a la nostra vilesa mateixa, precisament en virtut de les coses proposades. Pensant, doncs, en aquestes coses, i sospesant la magnitud del do, aixecat d'una vegada, oh home!, i, desarrelat ja de la terra, puja al cel. ¿Que el cos ens arrossega i ens vol obligar a anar cap avall? Per això hi ha els dejunis que alleugereixen les ales de l'ànima i tornen mes suau el pes de la carn, tot i que el nostre cos pesa més que el plom.

Però deixem de banda el tema del dejuni, per a iniciar el tema dels misteris, per raó dels quals es van instituir els dejunis. Perquè, així com la finalitat de les competicions olímpiques és la corona, així també, la finalitat del dejuni és la comunió en el marc d'un esperit pur. Per tant, si en aquests dies no aconseguim la finalitat anhelada, a causa d'haver-nos afligit d'una manera desconsiderada i vana, sortirem del dejuni sense corona ni premi. Aquest és el motiu pel qual els nostres avantpassats delimitaren la mesura del dejuni i ens assignaren un temps determinat per a la penitència, perquè, una vegada nets i purificats de les nostres immundícies puguem finalment, tenir accés a la comunió.


Responsori

R. Uns serafins es cridaven l'un a l'altre aquestes paraules: «Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, * és la seva gloria que omple tota la terra».

V. Tres són els qui testifiquen dalt al cel: el Pare, el Verb i l'Esperit Sant, i tots tres estan d'acord. * És la seva glòria que omple tota la terra.

Himne

Oració


Oh Déu, vós heu volgut que tota la Llei consistís en l'amor a vós i al proïsme; feu que, per l'observança del vostre manament, meresquem d'arribar a la vida eterna. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-