Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou. Veniu, adorem el Senyor.

Himne

Summae Deus cleméntiae
mundíque factor máchinae,
qui trinus almo númine
unúsque firmas ómnia,

Nostros piis cum cánticis
fletus benígne súscipe,
quo corde puro sórdibus
te perfruámur lárgius.

Lumbos adúre cóngruis
tu caritátis ígnibus,
accíncti ut adsint pérpetim
tuísque prompti advéntibus,

Ut, quique horas nóctium
nunc concinéndo rúmpimus,
donis beátae pátriae
ditémur omnes áffatim.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Que reconeguin els favors del Senyor, i els seus prodigis en bé dels homes.

Salm 106

Favors del Senyor i acció de gràcies

Déu va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la pau per Jesucrist (Fets 10, 36)

I

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

Que parlin els qui el Senyor ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
i els ha aplegat de tots els països,
de llevant i de ponent, del nord i del migdia.

Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
patien fam i set,
i els flaquejaven les forces.

En les seves penes van cridar el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura,
fins arribar a un lloc habitat.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
donà beure a l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc.

D'altres, infeliços, encadenats a les presons,
vivien en un lloc tenebrós,
per no haver cregut les paraules de Déu
i haver menyspreat els avisos de l'Altíssim.
Defallia, afeixugat, el seu cor,
queien, i ningú no els ajudava.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
trencà les seves cadenes
i els tragué del lloc tenebrós.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
ha esbotzat portes de bronze
i ha trencat els panys d'acer.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Que reconeguin els favors del Senyor, i els seus prodigis en bé dels homes.
Antífona 2Foren testimonis de les obres prodigioses de Déu.

II

D'altres estaven malalts pels seus pecats,
per les seves culpes es veien ja perduts;
qualsevol menjar els repugnava,
fins arribar al llindar de la mort.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
envià la seva paraula per guarir-los,
per alliberar la seva vida del sepulcre.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes;
que ofereixin sacrificis en acció de gràcies
i, entre aclamacions, contin el que ha fet.

Uns comerciants que s'embarcaren
i es feren mar endins
foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar.

A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig,
no es tenien drets, com després, de beure massa,
no hi valia res la seva perícia.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar,
i els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes;
que l'exalcin davant del poble reunit,
que el lloïn a les sessions dels ancians.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Foren testimonis de les obres prodigioses de Déu.
Antífona 3 Els justos ho veuen i se n'alegren i comprenen els favors del Senyor.

III

Ell converteix en desert les fonts dels rius,
i els dolls d'aigua en terra seca;
converteix les terres fèrtils en salines,
per castigar la depravació dels habitants.

Transforma en estanys els deserts,
en dolls d'aigua, la terra eixuta;
la dóna als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.

Sembren els camps, planten les vinyes,
i en cullen cada any el fruit.
Els beneeix i es multipliquen a desdir,
i no minva el seu bestiar.

Quan ja no es multipliquen,
sota els cops de penes i desgràcies,
ell mateix, que desprestigia els nobles,
i els fa errar en un desert sense camí,
aixeca els pobres de la seva misèria
i augmenta com els ramats les famílies.

Els justos se n'alegren en veure-ho,
i tota maldat ha de cloure la boca.
Que ho meditin els intel·ligents
i comprenguin els favors del Senyor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els justos ho veuen i se n'alegren i comprenen els favors del Senyor.

Vers

V. La vostra fidelitat, Senyor, arriba fins als núvols.

R. Com l'oceà infinit són les vostres decisions.

Lectures

Lectura primera

L1/15/7

Del llibre de Job 7, 1-21

Job, cansat de viure, es queixa a Déu

Job prengué la paraula i va dir:
«¿No va a jova l'home sobre la terra i mena una vida com la del llogat? Com l'esclau que sospira per l'ombra i com el llogat que espera el seu jornal, així he tingut en herència mesos d'afany, i al meu compte, nits de sofrença. Si me'n vaig al llit, em dic: "¿Quan serà de dia, per poder llevar-me?" I un cop llevat: "¿Quan vindrà el vespre?". I estic ple de neguit fins al crepuscle. Cucs i crostes cobreixen la meva carn, la meva pell es clivella i supura, els meus dies van mes ràpids que la llançadora, s'esvaneixen sense esperança.

Recordeu-vos que la meva vida és un buf, que els meus ulls no tornaran a veure la felicitat; —invisible des d'ara per als ulls del qui em veia—, si poseu els ulls en mi, hauré desaparegut.

Com el núvol que es dissipa i se'n va, qui baixa al país dels morts, ja no en puja; no retorna per a habitar a casa seva, i el seu lloc no el vol conèixer més. Jo tampoc, no retindré la meva boca, parlaré en l'amargor de la meva ànima.

¿Que sóc potser la mar, o bé el Tannín, perquè em poseu una mordassa? Si em dic: "Al meu llit trobaré consol, el jaç alleujarà els meus sofriments", aleshores m'esfereïu amb somnis, em feu esverar amb visions. Ah!, m'estimaria més que m'escanyessin! La mort per culpa dels dolors menyspreo!

No he pas de viure per sempre... deixeu-me, que els meus dies no són res! ¿Què és l'home, per a fer-ne tant de cas, per a fixar sobre ell la vostra atenció, per a sotmetre'l a inspecció cada matí, per a posar-lo a prova a cada instant? ¿Com no aparteu de mi la mirada, no em deixeu estar ni per empassar-me la saliva?

¿Per que m'heu de prendre com a blanc, i sóc per a vós una càrrega? ¿No podríeu tolerar la meva ofensa, passar-me la meva falta? Perquè, ara, vaig a ajeure'm a la pols, i, si em cerqueu, ja no seré.»


Responsori

R. Cucs i crostes cobreixen la meva carn, la meva pell es clivella i supura. * Recordeu-vos que la meva vida és un buf.

R. Els meus dies van més ràpids que la llançadora. s'esvaneixen sense esperança. * Recordeu-vos que la meva vida és un buf.

Lectura segona

Del llibre de les Confessions de sant Agustí, bisbe
(Llibre 10, 26, 37—29, 40)

Tota la meva esperança és posada
en la vostra gran misericòrdia

Senyor, ¿on us vaig trobar per a poder-vos conèixer —perquè no éreu en la meva memòria abans que us conegués—, on us vaig trobar, doncs, per a poder-vos conèixer, sinó en vós mateix, cosa molt superior a les meves forces? Però això no tenia res a veure amb cap indret, perquè ens apartem i ens apropem, i, tanmateix, la vostra seu no és enlloc. Oh Veritat!, vós presidiu arreu tots els qui us consulten i, alhora, responeu a tots els qui us interroguen sobre les coses més diverses. Vós responeu clarament, però no tothom us escolta amb claredat. Tots us consulten sobre el que volen, però no tots senten sempre el que volen. El millor servidor vostre és aquell qui no posa tanta atenció a sentir de vós el que voldria, com a voler allò que escolta de vós.

Us he estimat ben tard, oh Bellesa tan antiga i tan nova, us he estimat ben tard! I vós éreu dintre meu i jo fora, i era fora on us cercava; i, deforme com era, em llançava sobre aquestes coses formoses que heu creat. Vós éreu amb mi, però jo no era pas amb vós. Em retenien lluny de vós aquelles coses que, si no fossin en vós, no existirien. Vós em vau cridar i vau clamar, i trencàreu la meva sordesa; vau brillar, vau resplendir, i guaríreu la meva ceguesa: exhalàreu el vostre perfum i el vaig aspirar, i ara us anhelo; us he tastat, i ara tinc fam i set de vós; em vau tocar, i vaig desitjar amb afany la pau que ve de vós.

Quan m'adhereixi a vós amb tot el meu ésser, ja no hi haurà dolor ni hi haurà treball per a mi, i la meva vida serà realment viva, plena de vós. Vós, aquell qui ompliu de vós, l'eleveu; però, com que jo encara no m'he omplert de vós, em sóc una càrrega a mi mateix. Les meves alegries, dignes de ser plorades, lluiten amb les meves tristeses, dignes de ser aplaudides, i no sé de quina banda és la victòria.

Ai de mi, Senyor! Tingueu misericòrdia de mi! Les meves tristeses dolentes lluiten també amb les meves joies bones, i no sé on s'ha d'inclinar el triomf. Ai de mi, Senyor! Tingueu misericòrdia de mi! Jo no us amago les meves ferides. Vós sou metge, i jo estic malalt; vós sou misericordiós, i jo sóc miserable.

¿Que potser no és la vida de l'home sobre la terra una temptació? ¿A qui agraden les molèsties i els treballs? Vós maneu de tolerar-los, no pas que els estimem. Ningú no estima el que tolera, encara que estimi tolerar-ho. Perquè encara que frueixi tolerant-ho, no obstant això, preferiria que no hi hagués res a tolerar. En les coses adverses desitjo les pròsperes, en les coses pròsperes temo les adverses. ¿Hi ha algun lloc intermedi entre aquestes coses, on la vida humana no sigui una lluita? Ai de les prosperitats del món, perquè són contínuament amenaçades pel temor que sobrevingui l'adversitat i s'esfumi l'alegria! Ai de les adversitats del món, una, dues i tres vegades, perquè són contínuament agullonades pel desig de la prosperitat, i perquè la mateixa adversitat és dura i posa en perill la paciència! ¿Que potser no és la vida de l'home sobre la terra una temptació contínua? Però tota la meva esperança és posada només en la vostra gran misericòrdia. Doneu-me el que em demaneu i demaneu-me el que vulgueu!


Responsori

R. Us he estimat ben tard, oh Bellesa tan antiga i tan nova, us he estimat ben tard! * Vós em vau cridar i vau clamar, i trencàreu la meva sordesa.

R. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. * Vós em vau cridar i vau clamar, i trencàreu la meva sordesa.

Oració


Oh Déu, salvador nostre, feu que de tal manera us glorifiquem en aquesta vida, que puguem també lloar-vos eternament al cel. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-