Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Entreu davant el Senyor amb crits d'alegria.

Himne

Ales diéi núntius
lucem propínquam praécinit:
nos excitátor méntium
iam Christus ad vitam vocat.

«Auférte –clamat– léctulos,
aegros, sopóros, désides;
castíque, recti ac sóbrii
vigiláte; iam sum próximus.»

Ut, cum corúscis flátibus
auróra caelum spárserit,
omnes labóre exércitos
confírmet ad spem lúminis.

Iesum ciámus vócibus
flentes, precántes, sóbrii;
inténta supplicátio
dormíre cor mundum vetat.

Tu, Christe, somnum dísice,
tu rumpe noctis víncula,
tu solve peccátum vetus
novúmque lumen íngere.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 No els donà la victòria el seu braç, sinó la vostra mà i la claror de la vostra mirada.

Salm 43

Plany del poble en la derrota

De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima (Rm 8, 37)

I

Déu nostre, nosaltres mateixos hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseíreu els nadius,
anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.

Éreu vós, Rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
Amb vós envestíem els nostres adversaris,
en el vostre nom dominàvem els agressors.

Perquè jo no posava l'esperança en l'arc,
l'espasa no em donava la victòria;
vós mateix ens vau salvar dels adversaris,
i vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 No els donà la victòria el seu braç, sinó la vostra mà i la claror de la vostra mirada.
Antífona 2El Senyor no apartarà de vosaltres els seus ulls, si us convertiu a ell.

II

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant de l'enemic,
que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no res el vostre poble,
no us ha enriquit el seu preu.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.

A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls avergonyit,
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor no apartarà de vosaltres els seus ulls, si us convertiu a ell.
Antífona 3 Desvetlleu-vos, Senyor, no ens deixeu per sempre.

III

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels camins vostres,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals
sota un mantell de tenebra.

Si haguéssim oblidat el nostre Déu
i estès les mans per pregar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

És per vós que morim cada dia,
i ens tenen com anyells per matar.
Desperteu-vos, ¿per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

¿Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
tot el cos estès per terra.

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Desvetlleu-vos, Senyor, no ens deixeu per sempre.

Vers

V. Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada.

R. Feu-me aprendre, Senyor, els vostres decrets.

Lectures

Lectura primera

L1/24/5

Del llibre d'Ester D 1-15; 7, 2-10

Execució d 'Aman

El tercer dia, quan Ester acabà de pregar, es va treure els vestits de suplicant, es vestí amb la seva indumentària de festa, i s'embellí amb joies. Esclatant de bellesa, després d'haver invocat Déu, que vetlla sobre totes les coses, va prendre dues esclaves; en l'una es recolzava, com amb mollesa, l'altra la seguia sostenint el rossec del seu vestit. En l'esclat de la seva bellesa, tenia la cara rosada, l'aspecte alegre, com transportada d'amor, els ulls animosos; malgrat això, sentia el seu cor encongit per la por. Havent traspassat totes les portes, entra a l'atri interior i es trobà davant del rei.

El rei seia al seu tron reial, revestit amb tots els ornaments que usava quan es presentava en públic, rutilant d'or i pedreria. El seu aspecte era terrible, alçant els ulls, la mirà com un toro en ple furor, s'indignà contra ella, i, pensant fer-la perdre, digué indecís: «¿Qui ha gosat entrar a l'atri sense haver estat cridat? Llavors la reina s'esvaní de temor, el seu color es torna pàl·lid i es recolzà sobre el cap de l'esclava que la precedia.

Però el Déu dels jueus i Senyor de tota criatura canvia la ira del rei en compassió, i el seu furor en mansuetud; d'una revolada s'aixecà del tron, ple d'ànsia, i la prengué als seus braços fins que tornà en si; i li parlava amb paraules benèvoles:

«Ester, reina, germana meva i hereva, consort del meu regne. Jo sóc el teu germà. Tingues coratge, no moriràs pas; la nostra llei és per al comú de les persones, no per a tu. Mira, tinc el ceptre a la mà.»

I aixecà el ceptre d'or, l'estengué vers el coll de la reina, la besà i digué:
«Parla'm!»

Llavors Ester digué:
«Us he vist, Senyor, semblant a un àngel de Déu, i el meu cor ha tremolat de por davant la vostra majestat. Perquè sou admirable, senyor, i la vostra cara és plena d'encís.»

Però mentre parlava amb el rei, va caure de defallença; llavors es contorbaren el rei i tots els seus criats. El rei digué a Ester tot bevent el vi:
«Digues què és el que demanes, reina Ester, i et serà donat! Digues què és el que desitges: encara que fos la meitat del meu reialme, és cosa feta!»

Llavors la reina Ester contestà:
«Si he trobat favor davant del rei, i si al rei li sembla bé, que em sigui perdonada la vida i la vida del meu poble; aquesta és la meva demanda, aquest és el meu desig. Perquè jo i el meu poble hem estat venuts per ser destruïts, morts i exterminats. Si haguéssim estat venuts per esdevenir esclaus i esclaves. hauria callat; l'enemic, però, mai no podrà compensar el dany que això ocasionarà al rei.»

El rei Assuer digué llavors a la reina Ester:
«¿Qui és aquest? ¿On és el qui ha pensat fer tal cosa?»

Ester contestà:
«El nostre enemic i adversari és Aman, aquest mal home!»

Llavors Aman s'esfereí davant del rei i de la reina. El rei, indignat, s'aixecà del convit i sortí al jardí del palau; però Aman, en veure que per part del rei la seva ruïna era cosa feta, es quedà per implorar a la reina Ester la gràcia de la vida. Quan el rei tornà del jardí del palau a la sala del convit, trobà Aman llançat sobre el divan on Ester es recolzava.

«¿Encara serà capaç aquest de violentar la reina a la meva presència?»

Tot just hagueren sortit de la boca del rei aquestes paraules, velaren la cara d'Aman. Llavors Harbona, un dels eunucs que estaven a la presència del rei, digué:
«Precisament a la casa d'Aman hi ha la forca de cinquanta colzades d'alçada que aquest féu preparar per a Mardoqueu, el qual actuà a favor del rei».

El rei ordena:
«Pengeu-l'hi».

Aleshores penjaren Aman a la forca que ell havia preparat per a Mardoqueu, i es calmà la indignació del rei.


Responsori

R. Israel clamà a Déu i el Senyor salvà el seu poble; * els alliberà de tots el mals, i obrà senyals i prodigis entre les nacions.

R. Amb crits de joia anuncieu i proclameu això: El Senyor ha redimit el seu servent Jacob! * Els alliberà de tots el mals, i obrà senyals i prodigis entre les nacions.

Lectura segona

(de la memòria)

De l'última exhortació de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir.
(Pro Corea, Documenta vol. 1 )

La fe és coronada per l'amor i la perseverança

Germans i amics estimadíssims, penseu i repenseu això: Déu, des del principi dels temps, va crear el cel, la terra i tot el que contenen; considereu després per què i amb quin designi va crear especialment l'home a imatge i semblança seva.

Si, en aquest món ple de perills i de misèries, no coneguéssim el nostre Senyor i creador, de res no ens serviria haver nascut ni romandre en aquesta vida. Encara que, per la gràcia de Déu, hàgim vingut a aquest món i, també per la seva gràcia, hàgim rebut el baptisme entrant a formar part de l'Església i, com a deixebles del Senyor, tinguem un títol tan valuós, de què ens aprofitarà tenir-ne el nom, si de fet no ho som? En aquest cas, seria inútil haver vingut al món i haver entrat a l'Església. És més, això seria trair el Senyor i la seva gràcia. Millor fóra no haver nascut que rebre la gràcia del Senyor i pecar contra ell.

Mireu el pagès que sembra la llavor en el seu camp: quan és el temps, llaura la terra, després, la fema i, exposant-se als raigs del sol, cultiva la llavor preciosa. Quan arriba el temps de la sega, si les espigues són dretes i plenes, el seu cor oblida el treball i la suor, s'alegra i batega ple de goig. Però, si les espigues són buides i només hi ha palla i pellofa, el pagès recorda la duresa i les suors del treball i, com més ha treballat el camp, més abandonat el deixarà.

Semblantment, el Senyor converteix la terra en el seu camp, a nosaltres, els homes, en arròs, la gràcia, en adob, i, per l'encarnació i la redempció, ens rega amb la seva sang, a fi que creixem i arribem a la plena maduresa. Quan arribarà el temps de la collita, el dia del judici, els qui siguin madurs per la gràcia fruiran del Regne del cel, com a fills adoptius de Déu; però, per més que els poders del món l'ataquin i l'oprimeixin, mai no podran vèncer-la. Des de l'Ascensió de Jesús en temps dels Apòstols, i fins el dia d'avui, l'Església santa no ha parat de créixer enmig de tribulacions.

Ara ja fa de cinquanta a seixanta anys que l'Església va entrar a la nostra estimada Corea. Els fidels, més d'una vegada, han sofert la persecució, i també ara la persecució s'encrueleix, de tal manera que molts germans en la fe, entre els quals em compto, som a la presó, així com també vosaltres esteu envoltats de tribulacions. Nosaltres, que farem un sol cos, com podria ser que no ens entristíssim interiorment i no experimentéssim el dolor de la separació segons el sentiment humà?

Tanmateix, com diu l'Escriptura, Déu té cura de cadascun dels cabells, i en te cura amb la seva omnisciència; ¿és que podem mirar una persecució tan gran, com si no fos una disposició del Senyor: O un premi o un càstig?

Seguiu, doncs, la voluntat de Déu i lluiteu per Jesús, el Rei celestial, i vencereu el dimoni d'aquest món, que ja fou vençut per Crist.

Us ho prego: no negligiu l'amor fratern, ajudeu-vos els uns als altres i persevereu fins que el Senyor es compadeixi de nosaltres i allunyi la tribulació.

Aquí, a la presó, som una vintena i, per la gràcia de Déu, tots encara es troben bé. Si algú és sacrificat, us prego que no abandoneu la seva família. Tinc moltes coses per dir, però, com ho puc fer amb paper i ploma? Acabo la carta. Ara que ja tenim molt a prop la lluita, us recomano que camineu amb fidelitat, de manera que, quan, per fi, haurem entrat al cel, ens puguem felicitar els uns als altres. Rebeu el bes del meu amor.


Responsori

R. Aquests són els màrtirs, que foren testimonis de Crist, no temien les amenaces i llavor de cristians. * La sang dels màrtirs.

R. Els tenien per desconeguts, quan eren prou coneguts; semblava que morissin, quan de fet vivien més profundament; com si no tinguessin res, eren amos de tot. * La sang dels màrtirs.

Oració


Oh Déu, creador i salvador de tots els homes, que d'una manera admirable vau cridar al poble de Corea a la fe catòlica perquè fos possessió vostre personal, i el vau fer créixer amb la mort gloriosa dels sants màrtirs Andreu, Pau i els seus companys, concediu-nos, per la seva intercessió i el seu exemple, que també nosaltres perseverem fins a la mort en la fidelitat a la vostra paraula. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-