Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Entreu davant el Senyor amb crits d'alegria.

Himne

Ales diéi núntius
lucem propínquam praécinit:
nos excitátor méntium
iam Christus ad vitam vocat.

«Auférte –clamat– léctulos,
aegros, sopóros, désides;
castíque, recti ac sóbrii
vigiláte; iam sum próximus.»

Ut, cum corúscis flátibus
auróra caelum spárserit,
omnes labóre exércitos
confírmet ad spem lúminis.

Iesum ciámus vócibus
flentes, precántes, sóbrii;
inténta supplicátio
dormíre cor mundum vetat.

Tu, Christe, somnum dísice,
tu rumpe noctis víncula,
tu solve peccátum vetus
novúmque lumen íngere.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 No els donà la victòria el seu braç, sinó la vostra mà i la claror de la vostra mirada.

Salm 43

Plany del poble en la derrota

De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima (Rm 8, 37)

I

Déu nostre, nosaltres mateixos hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseíreu els nadius,
anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.

Éreu vós, Rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
Amb vós envestíem els nostres adversaris,
en el vostre nom dominàvem els agressors.

Perquè jo no posava l'esperança en l'arc,
l'espasa no em donava la victòria;
vós mateix ens vau salvar dels adversaris,
i vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 No els donà la victòria el seu braç, sinó la vostra mà i la claror de la vostra mirada.
Antífona 2El Senyor no apartarà de vosaltres els seus ulls, si us convertiu a ell.

II

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant de l'enemic,
que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no res el vostre poble,
no us ha enriquit el seu preu.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.

A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls avergonyit,
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor no apartarà de vosaltres els seus ulls, si us convertiu a ell.
Antífona 3 Desvetlleu-vos, Senyor, no ens deixeu per sempre.

III

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels camins vostres,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals
sota un mantell de tenebra.

Si haguéssim oblidat el nostre Déu
i estès les mans per pregar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

És per vós que morim cada dia,
i ens tenen com anyells per matar.
Desperteu-vos, ¿per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

¿Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
tot el cos estès per terra.

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Desvetlleu-vos, Senyor, no ens deixeu per sempre.

Vers

V. Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada.

R. Feu-me aprendre, Senyor, els vostres decrets.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Ezequiel 12, 1-16

Una acció simbòlica prefigura la deportació

En aquells dies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué:
«Fill d'home, tu vius enmig d'un poble rebel: tenen ulls fets per a veure-hi, però no hi veuen, orelles fetes per a escoltar, però no escolten, perquè són un poble rebel. Prepara els farcells com per anar-te'n deportat, i de dia, en presència del poble, vés-te'n de casa teva en un altre lloc, com un deportat. Potser encara hi veuran, ni que siguin un poble rebel. Durant el dia, en presència d'ells, treu fora de casa els farcells, i al capvespre, també en presència d'ells, vés-te'n de casa com se'n va un deportat: obre un forat a la paret, surt de casa per aquell forat, ,carrega't el farcell a l'esquena en presència d'ells i Ves-te'n a les fosques amb la cara tapada, sense veure el país. Vull que això sigui un avís per al poble d'Israel.»

Jo vaig complir el manament rebut: De dia vaig treure fora de casa els farcells, al capvespre vaig obrir un forat a la paret, i me'n vaig anar a les fosques amb els farcells a l'esquena, en presència d'ells. L'endemà al matí el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué:
«Fill d'home, ¿oi que el poble d'Israel, el poble rebel t'ha preguntat què feies? Respon-li: Això diu el Senyor: Aquesta escena representava el rei de Jerusalem i tots els israelites que habiten a la ciutat. Digues-los: Era un avís: això que jo he fet és el que faran amb vosaltres: sereu enduts captius i sereu deportats. El rei es carregarà els farcells a l'esquena, sortirà a les fosques per un forat que haurà fet a la muralla, per no veure el país i perquè ningú no el vegi. Li tiraré el meu filat, el caçaré, i el portaré al país dels caldeus, a Babilònia, on ha de morir sense poder-la veure. Ventaré pels quatre punts cardinals tot el seu seguici, la guàrdia i les tropes, i desembeinaré contra d'ells l'espasa.

I quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països sabran que jo sóc el Senyor. En preservaré uns pocs de l'espasa, la fam i la pesta perquè contin als llocs on vagin els seus crims, així sabran que jo sóc el Senyor.»


Responsori

R. Quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països * Sabran que jo sóc el Senyor.

V. Si s'apartaven de la meva llei i no seguien les meves prescripcions, castigaré amb flagells els seus pecats. * Sabran que jo sóc el Senyor.

Lectura segona

(de la memòria)

De l'última exhortació de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir.
(Pro Corea, Documenta vol. 1 )

La fe és coronada per l'amor i la perseverança

Germans i amics estimadíssims, penseu i repenseu això: Déu, des del principi dels temps, va crear el cel, la terra i tot el que contenen; considereu després per què i amb quin designi va crear especialment l'home a imatge i semblança seva.

Si, en aquest món ple de perills i de misèries, no coneguéssim el nostre Senyor i creador, de res no ens serviria haver nascut ni romandre en aquesta vida. Encara que, per la gràcia de Déu, hàgim vingut a aquest món i, també per la seva gràcia, hàgim rebut el baptisme entrant a formar part de l'Església i, com a deixebles del Senyor, tinguem un títol tan valuós, de què ens aprofitarà tenir-ne el nom, si de fet no ho som? En aquest cas, seria inútil haver vingut al món i haver entrat a l'Església. És més, això seria trair el Senyor i la seva gràcia. Millor fóra no haver nascut que rebre la gràcia del Senyor i pecar contra ell.

Mireu el pagès que sembra la llavor en el seu camp: quan és el temps, llaura la terra, després, la fema i, exposant-se als raigs del sol, cultiva la llavor preciosa. Quan arriba el temps de la sega, si les espigues són dretes i plenes, el seu cor oblida el treball i la suor, s'alegra i batega ple de goig. Però, si les espigues són buides i només hi ha palla i pellofa, el pagès recorda la duresa i les suors del treball i, com més ha treballat el camp, més abandonat el deixarà.

Semblantment, el Senyor converteix la terra en el seu camp, a nosaltres, els homes, en arròs, la gràcia, en adob, i, per l'encarnació i la redempció, ens rega amb la seva sang, a fi que creixem i arribem a la plena maduresa. Quan arribarà el temps de la collita, el dia del judici, els qui siguin madurs per la gràcia fruiran del Regne del cel, com a fills adoptius de Déu; però, per més que els poders del món l'ataquin i l'oprimeixin, mai no podran vèncer-la. Des de l'Ascensió de Jesús en temps dels Apòstols, i fins el dia d'avui, l'Església santa no ha parat de créixer enmig de tribulacions.

Ara ja fa de cinquanta a seixanta anys que l'Església va entrar a la nostra estimada Corea. Els fidels, més d'una vegada, han sofert la persecució, i també ara la persecució s'encrueleix, de tal manera que molts germans en la fe, entre els quals em compto, som a la presó, així com també vosaltres esteu envoltats de tribulacions. Nosaltres, que farem un sol cos, com podria ser que no ens entristíssim interiorment i no experimentéssim el dolor de la separació segons el sentiment humà?

Tanmateix, com diu l'Escriptura, Déu té cura de cadascun dels cabells, i en te cura amb la seva omnisciència; ¿és que podem mirar una persecució tan gran, com si no fos una disposició del Senyor: O un premi o un càstig?

Seguiu, doncs, la voluntat de Déu i lluiteu per Jesús, el Rei celestial, i vencereu el dimoni d'aquest món, que ja fou vençut per Crist.

Us ho prego: no negligiu l'amor fratern, ajudeu-vos els uns als altres i persevereu fins que el Senyor es compadeixi de nosaltres i allunyi la tribulació.

Aquí, a la presó, som una vintena i, per la gràcia de Déu, tots encara es troben bé. Si algú és sacrificat, us prego que no abandoneu la seva família. Tinc moltes coses per dir, però, com ho puc fer amb paper i ploma? Acabo la carta. Ara que ja tenim molt a prop la lluita, us recomano que camineu amb fidelitat, de manera que, quan, per fi, haurem entrat al cel, ens puguem felicitar els uns als altres. Rebeu el bes del meu amor.


Responsori

R. Aquests són els màrtirs, que foren testimonis de Crist, no temien les amenaces i llavor de cristians. * La sang dels màrtirs.

V. Els tenien per desconeguts, quan eren prou coneguts; semblava que morissin, quan de fet vivien més profundament; com si no tinguessin res, eren amos de tot. * La sang dels màrtirs.

Oració


Oh Déu, creador i salvador de tots els homes, que d'una manera admirable vau cridar al poble de Corea a la fe catòlica perquè fos possessió vostre personal, i el vau fer créixer amb la mort gloriosa dels sants màrtirs Andreu, Pau i els seus companys, concediu-nos, per la seva intercessió i el seu exemple, que també nosaltres perseverem fins a la mort en la fidelitat a la vostra paraula. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-