Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Himne

Primo diérum ómnium,
quo mundus exstat cónditus
vel quo resúrgens cónditor
nos, morte victa, líberat.

Pulsis procul torpóribus,
surgámus omnes ócius,
et nocte quaerámus pium,
sicut Prophétam nóvimus.

Nostras preces ut áudiat
suámque dextram pórrigat,
et hic piátos sórdibus
reddat polórum sédibus,

Ut quique sacratíssimo
huius diéi témpore
horis quiétis psállimus,
donis beátis múneret.

Deo Patri sit glória
Eiúsque soli Fílio
Cum Spírito Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor

Salm 1

El camí del just, i el de l'injust

Feliços els qui han baixat a l'aigua del baptisme amb l’esperança posada en l’arbre de la creu (Anònim s. II)

Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
Els culpables no resistiran al judici,
cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor
Antífona 2El Senyor m'ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió.

Salm 2

El Messies, rei victoriós

Realment han conspirat contra el vostre sant servent Jesús, Messies vostre (Fets, 4, 27)

Per què aquest avalot de les nacions,
aquest complot inútil de pobles?

Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies:
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

Però se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.

«Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»

Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
Els governaràs amb ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolant a fer-li homenatge,
no fos que el vostre intent acabi en la desfeta
si de sobte s'inflamava la seva ira.
Feliços els qui en ell es refugien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor m'ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió.
Antífona 3 Vós sou, Senyor, l'escut que em protegeix, vós sou la meva glòria.

Salm 3

El Senyor és l'escut que em protegeix

Jesucrist reposà i s'adormí, i va ressuscitar, perquè el Pare el sostenia (S. Ireneu)

Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
Als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.

Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu als meus contraris,
I feu saltar les dents dels culpables.

La salvació ve del Senyor.
Beneïu el vostre poble.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Vós sou, Senyor, l'escut que em protegeix, vós sou la meva glòria.

Vers

V. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa.

R. Instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Ezequiel 24, 15-47

La vida del profeta és un senyal per al poble

El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué:
«Fill d'home, en un moment et prendré l'esposa, que t'encisa, però no et planyis, ni ploris, ni deixis caure cap llàgrima. Sospira silenciosament. No et posis de dol, com ho fan pels difunts: no et descobreixis el cap ni et descalcis, no et tapís la boca amb el mantell ni mengis com en dies de tristesa.»

Al matí, jo ho vaig dir a la gent i aquell mateix vespre moria la meva esposa. L'endemà, quan vaig fer el que el Senyor m'havia manat, la gent em deia:
«Explica'm què significa això: ¿que ho fas per nosaltres?»

Jo els vaig respondre:
«El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: Digues als del poble d'Israel: Això diu el Senyor: Jo profanaré el meu santuari, que és el vostre orgull i el vostre honor, que us encisa i us té guanyat el cor; moriran per l'espasa els fills i filles que hauran quedat, i haureu de fer com jo: no tapar-vos la boca amb el mantell ni menjar com en dies de tristesa, ni descobrir-vos el cap ni descalçar-vos. No us podreu plànyer ni plorar: per les vostres culpes us consumireu sospirant els uns amb els altres. Ezequiel és un presagi per a vosaltres: fareu el mateix que ell ha fet, i quan això es complirà, sabreu que sóc el Senyor.

El dia que jo els prendré el santuari que els honora, joiell meravellós que els encisa i fa les delícies del seu cor, el dia que els prendré els fills i les filles, aquell dia, fill d'home, vindrà a casa teva un fugitiu a dur-te la notícia. Aleshores els teus llavis s'obriran i parlaràs amb el fugitiu, parlaràs i no seràs més mut. Hauràs estat un símbol per a ells, i sabran que jo sóc el Senyor.»


Responsori

R. Ezequiel és un presagi per a vosaltres: fareu el mateix que ell ha fet, * I sabreu que jo sóc el Senyor.

V. Esquinceu-vos el cor i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu. * I sabreu que jo sóc el Senyor.

Lectura segona

Del sermó de sant Agustí, bisbe, sobre els pastors
(Sermó 46, 13 )

Sobre els cristians dèbils

Diu el Senyor: No heu ajudat les ovelles febles. Ho diu als pastors perversos, als pastors falsos, als pastors que cerquen el seu propi profit, no els interessos de Jesucrist, als pastors que frueixen de la llet i de la llana, però que descuren totalment les ovelles, que no guareixen les que estan malaltes. Entre els dèbils, és a dir, els no forts —que no són forts, podem dir-ho també dels malalts—, entre els dèbils, dic, i entre els malalts, és a dir, els que no es troben bé, em sembla que hi ha diferència.

Perquè aquestes coses, germans, que provem de diferenciar, potser nosaltres podríem distingir-les amb més precisió, si hi poséssim més diligència, o les explicaria millor un home que fos més entès que nosaltres i que tingués una llum més clara de l'Esperit. Ara per ara, i per no negar-vos el que us dec pel que fa a les paraules de l'Escriptura, us dic el que sento. Cal témer que la temptació no escometi l'home dèbil i que no el faci caure. L'home llangorós, en canvi, ja està malalt d'alguna cobejança, i és una cobejança el que el priva d'entrar pel camí de Déu, de sotmetre's al jou de Crist.

Fixeu-vos en aquells homes que volen viure bé, que s'ho proposen, però que són menys idonis per sofrir mals que per fer bones obres. Ara bé: pertany a la fermesa de l'home cristià no només practicar el bé, sinó també tolerar els mals. O sigui que són homes dèbils aquells que demostren fervor per fer bones obres, però no poden o no volen tolerar els mals que els sobrevenen. En canvi, són llangorosos i malalts els qui per una cobejança perversa estimen el món i són retrets de les pròpies bones obres, perquè la seva mateixa llangor els pren les forces i ja no poden fer res de bo.

Tal fou, en la seva ànima, aquell paralític de l'Evangeli, els portadors del qual, en no poder portar-lo fins on era el Senyor, van fer un forat al sostre i el davallaren per allí. Això és com si, per a l'ànima, volguessis obrir un forat al sostre per fer-la arribar fins al Senyor, perquè és paralítica, perquè té els membres desfets, perquè es veu mancada de qualsevol obra bona, carregada, en canvi, dels seus pecats i malalta de la seva cobejança, Si té tots els membres desfets i pateix de paràlisi interior, perquè puguis arribar fins al metge —metge que potser és ocult i rau dintre teu: aquest sentit veritable és amagat en l'Escriptura— i puguis exposar el que és ocult, fes un forat al sostre i fes davallar el paralític.

Els qui no fan això, els qui es desentenen de fer-ho, ja han escoltat què se sentiran: No heu curat les ovelles malaltes, no heu embenat les ferides. D'això ja n'hem parlat. L'ovella estava ferida pel terror de les temptacions; però se'ns fa present una cosa que embenarà tot el que estava ferit, aquelles paraules de conhort: Confieu en Déu: ell no permetrà mai que sigueu temptats més del que podeu i, a l'hora de la prova, us obrirà camí donant-vos la força de poder-la suportar.


Responsori

R. Per guanyar els febles, m'he fet feble com ells. * M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui.

V. Tractant-se de l'Evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part. * M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui.

Himne

Oració


Oh Déu, vós heu volgut que tota la Llei consistís en l'amor a vós i al proïsme; feu que, per l'observança del vostre manament, meresquem d'arribar a la vida eterna. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-