Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou. Veniu, adorem el Senyor.

Himne

Summae Deus cleméntiae
mundíque factor máchinae,
qui trinus almo númine
unúsque firmas ómnia,

Nostros piis cum cánticis
fletus benígne súscipe,
quo corde puro sórdibus
te perfruámur lárgius.

Lumbos adúre cóngruis
tu caritátis ígnibus,
accíncti ut adsint pérpetim
tuísque prompti advéntibus,

Ut, quique horas nóctium
nunc concinéndo rúmpimus,
donis beátae pátriae
ditémur omnes áffatim.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Que reconeguin els favors del Senyor, i els seus prodigis en bé dels homes.

Salm 106

Favors del Senyor i acció de gràcies

Déu va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la pau per Jesucrist (Fets 10, 36)

I

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

Que parlin els qui el Senyor ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
i els ha aplegat de tots els països,
de llevant i de ponent, del nord i del migdia.

Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
patien fam i set,
i els flaquejaven les forces.

En les seves penes van cridar el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura,
fins arribar a un lloc habitat.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
donà beure a l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc.

D'altres, infeliços, encadenats a les presons,
vivien en un lloc tenebrós,
per no haver cregut les paraules de Déu
i haver menyspreat els avisos de l'Altíssim.
Defallia, afeixugat, el seu cor,
queien, i ningú no els ajudava.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
trencà les seves cadenes
i els tragué del lloc tenebrós.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
ha esbotzat portes de bronze
i ha trencat els panys d'acer.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Que reconeguin els favors del Senyor, i els seus prodigis en bé dels homes.
Antífona 2Foren testimonis de les obres prodigioses de Déu.

II

D'altres estaven malalts pels seus pecats,
per les seves culpes es veien ja perduts;
qualsevol menjar els repugnava,
fins arribar al llindar de la mort.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
envià la seva paraula per guarir-los,
per alliberar la seva vida del sepulcre.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes;
que ofereixin sacrificis en acció de gràcies
i, entre aclamacions, contin el que ha fet.

Uns comerciants que s'embarcaren
i es feren mar endins
foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar.

A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig,
no es tenien drets, com després, de beure massa,
no hi valia res la seva perícia.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar,
i els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes;
que l'exalcin davant del poble reunit,
que el lloïn a les sessions dels ancians.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Foren testimonis de les obres prodigioses de Déu.
Antífona 3 Els justos ho veuen i se n'alegren i comprenen els favors del Senyor.

III

Ell converteix en desert les fonts dels rius,
i els dolls d'aigua en terra seca;
converteix les terres fèrtils en salines,
per castigar la depravació dels habitants.

Transforma en estanys els deserts,
en dolls d'aigua, la terra eixuta;
la dóna als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.

Sembren els camps, planten les vinyes,
i en cullen cada any el fruit.
Els beneeix i es multipliquen a desdir,
i no minva el seu bestiar.

Quan ja no es multipliquen,
sota els cops de penes i desgràcies,
ell mateix, que desprestigia els nobles,
i els fa errar en un desert sense camí,
aixeca els pobres de la seva misèria
i augmenta com els ramats les famílies.

Els justos se n'alegren en veure-ho,
i tota maldat ha de cloure la boca.
Que ho meditin els intel·ligents
i comprenguin els favors del Senyor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els justos ho veuen i se n'alegren i comprenen els favors del Senyor.

Vers

V. La vostra fidelitat, Senyor, arriba fins als núvols.

R. Com l'oceà infinit són les vostres decisions.

Lectures

Lectura primera

Del segon llibre dels Reis 2, 1-15

El traspàs d'Elies a l'eternitat

En aquells dies, el Senyor volgué endur-se'n Elies al cel en una torbonada. Elies havia sortit de Galgala amb Eliseu. Elies li digué:
«Queda't aquí, el Senyor m'envia a Bet-El.»
Però Eliseu li contestà:
«Et juro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida que no et deixaré.»

I baixaren a Bet-El. Els de la comunitat de profetes que hi residien sortiren a veure Eliseu i li van dir:
«¿No saps que avui el Senyor vol endur-se'n enlaire el teu mestre?»
Eliseu respongué:
«Prou que ho sé. Calleu.»
Elies li digué:
«Queda't aquí, Eliseu, que el Senyor m'envia a Jericó.»
Però Eliseu li contestà:
«Et juro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida que no et deixaré.»

I arribaren a Jericó. Els de la comunitat de profetes que hi residien anaren a veure Eliseu i li van dir:
«¿No saps que avui el Senyor vol endur-se'n enlaire el teu mestre?»
Eliseu respongué:
«Prou que ho sé. Calleu.»
Elies li digué:
«Queda't aquí, que el Senyor m'envia al Jordà.»
Eliseu li respon:
«Et juro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida que no et deixaré.»

I se n'anaren tots dos junts. Cinquanta de la comunitat de profetes els seguiren i es quedaren un tros lluny. Quan ells dos arribaren al Jordà, s'aturaren vora el riu. Elies donà un cop a l'aigua amb el mantell, el riu es va partir a banda i banda i van passar tots dos per terra eixuta. Quan hagueren passat, Elies digué a Eliseu:
«Demana què puc fer abans de ser endut del teu costat.
Li diu Eliseu:
«Fes-me l'hereu del teu esperit.»
Elies li respon:
«Demanes una cosa molt difícil. Mira, si tu em veus al moment que seré endut del teu costat, serà tal com desitges, però si no em veus, no ho serà.»

Mentre anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els separà de sobte l'un de l'altre, i Elies pujà al cel en la torbonada. Eliseu, que ho veia, cridava:
«Pare meu, pare meu, carro d'Israel i guerrer que el condueix!»

Quan ja no el veié més, s'esquinçà el vestit en dos trossos. Després recollí el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, s'aturà vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un cop a l'aigua tot dient:
«¿On és el Déu d'Elies, on és?»

Així que donà el cop a l'aigua, el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar. Els de la comunitat de profetes de Jericó, que el veien des de l'altra banda, exclamaven:
«L'Esperit d'Elies reposa sobre Eliseu.»
Aleshores sortiren a rebre'l, i es prosternaren amb el front fins a terra.


Responsori

R. Jo us enviaré el profeta Elies abans no arribi el dia del Senyor, gran i terrible. * Ell farà que els pares es reconciliïn amb els fills, i els fills amb els pares.

V. Joan serà gran als ulls del Senyor, el precedirà amb l'esperit i el poder d'Elies. * Ell farà que els pares es reconciliïn amb els fills, i els fills amb els pares.

Lectura segona

Del tractat de sant Ambròs, bisbe, sobre els misteris
(Núms. 52-54. 58)

Aquest sagrament que reps es fa amb la Paraula de Crist

Advertim que és més important l'obra de la gràcia que la de la naturalesa, i, tanmateix, encara comptem amb la gràcia de la benedicció profètica. Però, si la benedicció humana fou tan forta que convertí la naturalesa, ¿què direm de la consagració divina, en la qual actuen les paraules mateixes del nostre Senyor i Salvador? Perquè aquest sagrament que reps es fa amb la paraula de Crist. Si la paraula d'Elies fou tan eficaç que féu davallar foc del cel, ¿la paraula de Crist no tindrà prou força per mutar la substància dels elements? De les obres de tot el món has llegit que a una ordre d'ell totes foren creades. Aleshores, la paraula de Crist, que fou prou forta per fer del no-res el que no existia, ¿no podrà mutar allò que és i convertir-ho en una cosa que abans no era? Cal la mateixa força per donar naturaleses a les coses i per canviar-les.

¿Però, per què cerquem arguments? Fixem-nos en els exemples de la vida del Senyor, i amb els misteris de l'encarnació demostrarem la veritat del misteri. ¿Potser precedí la norma ordinària de la naturalesa quan el Senyor Jesús va néixer de Maria? Si cerquem aquesta norma, l'ordinari és que l'esposa tingui el fill després d'haver-se unit al seu marit. Per això la conclusió és que la Verge tingué el seu Fill al marge de la norma de la naturalesa. I el sagrament que realitzem és el cos procedent d'aquesta Verge. ¿És que pots demanar aquí l'ordre de la natura en el cos de Crist, si el mateix Jesús nasqué de Maria per damunt de les lleis naturals? I certament, la de Jesús fou carn veritable, i fou crucificada i fou sepultada; és, doncs, veritable el sagrament de la seva carn.

Jesucrist diu: Això és el meu cos. Abans de la benedicció amb les paraules celestials, la substància tenia un nom distint; després de la consagració, el seu nom és «cos». Crist diu el mateix de la seva sang. Abans de la consagració, el nom de la substància és distint; després de la consagració, s'anomena «sang». I tu hi dius: «Amén», és a dir: «Es veritat.» Que el que la boca afirma ho confessi internament la ment, que el que diu la paraula ho senti l'afecte.

Per això, l'Església, quan contempla una gràcia tan gran, exhorta els seus fills, exhorta els seus amics que s'atansin al sagrament; diu: Mengeu, amics meus, beveu i embriagueu-vos, germans meus. Per mitjà del profeta, l'Esperit Sant t'indica què hem de menjar, què ens cal beure; diu el profeta: Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor. Feliç l'home que s'hi refugia. En aquest sagrament, Crist hi és present perquè hi és present el cos de Crist. Però no és un menjar corporal, sinó espiritual. Per això l'Apòstol va dir de la figura d'aquest sagrament: Els nostres pares es van alimentar tots amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual. Perquè el cos de Déu és un cos espiritual, el cos de Crist és el cos de l'esperit diví, perquè Crist és esperit, com llegim: Crist Senyor és esperit davant del nostre rostre. I en la carta de Pere tenim: Crist morí per vosaltres. Finalment, aquesta menja confirma el nostre cor i aquesta beguda alegra el cor de l'home, com recorda el profeta.


Responsori

R. Mentre sopava amb els dotze, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-los-el: * Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos.

V. Els qui jo rebia a casa exclamaven: ¿Trobareu algú que no se n'hagi saciat de la seva carn? * Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos.

Oració


Oh Déu, salvador nostre, feu que de tal manera us glorifiquem en aquesta vida, que puguem també lloar-vos eternament al cel. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-